El procés cap al dret de decidir avança. Sembla ser que Catalunya camina cap a la celebració d’un referèndum, el qual, ara com ara té el suport del 78% de la ciutadania. Tanmateix —i de manera paral•lela a l’evolució del convenciment que genera la consulta— també augmenten els atacs de l’Estat contra el procés sobiranista aprovat pel Parlament de Catalunya amb el president Artur Mas al capdavant. Aquesta setmana hem tingut un bon exemple de fins on poden arribar aquests atacs: l’amenaça del fiscal general de l’estat, Eduardo Torres-Dulce de remoure el fiscal en cap a Catalunya, Martín Rodríguez Sol, ha acabat amb la renúncia d’aquest últim. L’actuació del fiscal general és una atemptat a la democràcia i a la llibertat d’expressió. Al capdavall, Rodríguez Sol havia tan sols va afirmar que “si no hi ha solució a Madrid [en referència a la celebració del referèndum] s’ha de veure quin àmbit de competències ens queda i què es pot fer a través d’una llei de consultes” (referint-se a la del Parlament de Catalunya). En fi, l’actuació de la fiscalia de l’estat és avís del govern que està disposat a tot per impedir que les tesis sobiranistes avancin.
Davant una ofensiva com aquesta, que de moment és light, Catalunya ha de reaccionar. Des de Catalunya no es podrà guanyar la batalla política si abans no es guanya en el terreny de les idees. Es tracta del combat dels arguments per explicar al món sencer què és el que està passant i quin és el procés democràtic que volem fer. Aquesta és la gran qüestió: donar arguments a favor de la democràcia i fixar una estratègia que permeti fer entendre als líders polítics, d’opinió i a la ciutadania mundial en general que el nostre reclam és poder decidir sobre el nostre futur. Ara, doncs, la qüestió és saber com fer-ho i amb quines eines, tant des del govern com des de la societat civil.
I si parlem d’eines, n’hi ha moltes i de molts remarcables, com ara les informacions del Col•lectiu Emma, la feina de les entitats aplegades a la FOCIR, passant pel butlletí In-Transit i la revista Catalan International View.La peticio a change.org. Totes elles són iniciatives que tenen anys de trajectòria i que han contribuït a explicar la realitat catalana a l’exterior. Ara se n’hi afegeixen, com a mínim, dues més. La primera, promoguda per la societat civil: un web anomenat Elclauer.cat, impulsat per catorze entitats sobiranistes i coordinat per l’amic Francesc-Marc Álvaro, que pretén donar resposta a les preguntes que genera el procés independentista i fer-ne pedagogia, sobretot donant resposta als interrogants que pot generar. La segona, DIPLOCAT (Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya), que és una instància vinculada al Govern i que desenvoluparà una estratègia de diplomàcia pública dirigida a la societat civil internacional per fer conèixer Catalunya. Siguin benvingudes aquestes dues iniciatives perquè qualsevol esforç que es faci en aquest sentit serà, sens dubte, útil i generós amb el procés que viu el país.
En fi, com deia al principi, ara és l’hora de les idees. De les nostres. I també és l’hora de l’estratègia. De la nostra. Ha arribat l’hora de pensar com assolir el somni i fer-lo realitat. I per això cal preparar-se. I això significa fer política. Política de veritat, en majúscules. I és que ja ho deia Joan Fuster: “Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres”.
Mònica Sabata
