30 dies per guanyar la llibertat

A menys d’un mes ja del referèndum, s’acosta la primera setmana decisiva. No pot ser d’una manera després que el Govern i la Mesa del Parlament hagin ajustat al màxim els terminis per intentar minimitzar la resposta de l’Estat espanyol a l’aprovació de la llei del Referèndum, i la de Transitorietat.

Tot apunta a que el dimecres 6 de setembre, en el ple del Parlament s’aprovarà la llei del Referèndum, i aquella mateixa tarda es convocarà el mateix. Moncloa ja ha dit que té la resposta a punt en coordinació amb el Tribunal Constitucional. Sembla ser que tindrien capacitat per respondre també durant el mateix dia. El dia 6 de setembre, dimecres de la setmana que ve es farà molt llarg, i la tensió pujarà al màxim.

Si algú espera, com hem vist a través de les porres que s’estan fent a les xarxes socials, que durant aquests dies hi hagi un nou escorcoll mediàtic a la seu de l’antiga Convergència per mirar de despistar l’atenció, ja no cal. El Periódico ha anat fent aquesta feina bruta durant els darrers dos dies.

Avui, amb una segona portada infame del rotatiu català, l’Estat ja ha desplegat una estratègia que s’ha reproduït a totes les portades dels diaris unionistes on s’ataca directament la credibilitat del Cos dels Mossos d’Esquadra. Molt resumidament, El Periódico va publicar intencionadament una exclusiva on acusava la policia catalana d’haver desatès un avís que va arribar de la CIA, tot just una hora després que es produïssin els atemptats.

El diari avui defensava que la idea era informar, però si posseïen aquesta informació, de la qual no han estat capaços de demostrar ni l’origen ni el destí en cap moment, per tant, no han pogut aportar encara un document sòlid, l’única motivació és destruir la reputació dels Mossos. I, a això, s’hi ha apuntat la resta de la caverna.

La polèmica morirà durant els propers dies, perquè l’actualitat seguirà incrementant el to i cruspint-se les informacions anteriors. Vulguem o no, som enmig d’una guerra causada per un Estat que ha impedit la possibilitat que els catalans puguem decidir el nostre futur. Els propers 30 dies seran sagnants, i val més que no obrim massa ni els diaris ni segons quins canals de televisió… o sí 

I, entremig, l’11 de setembre. Enguany, la Diada porta un ritme d’inscripcions millor que el de l’any passat. A hores d’ara ja hi ha 200.000 persones inscrites que comencen a omplir el signe ‘+’ que s’ha dibuixat sobre la confluència entre Passeig de Gràcia i Aragó.

La setmana que ve, amb l’escalfor del setembre més càlid dels darrers cinc anys, la xifra d’inscrits possiblement es dispararà. És molt important que mantinguem la tensió, perquè en aquesta guerra de desgast, qui més aguanti guanyarà..

Article escrit per Oriol Jordan



Quant a El Vell Blues

Però hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa, perquè seguíssiu el recte camí d’accés al ple domini de la terra.

Aquesta entrada ha esta publicada en Independència. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.