Expulsarà Espanya de l’acció política 72 representants electes pels ciutadans?

«Expulsarà Espanya de l’acció política 72 representants pels ciutadans? Podrien resistir les credencials democràtiques de l’Estat davant la UE i el món?»

El Tribunal Constitucional va suspendre dos cops la consulta del 9N i la consulta es va fer. L’èxit de les urnes de cartró va deixar en ridícul la prohibició de l’Estat. El 9 de novembre de 2014 a Catalunya es va viure l’acte de revolta cívica i pacífica més important, fins ara, dins de la UE. Un any després, el 9N del 2015, el Parlament aprovava la resolució on la majoria absoluta de diputats proclamaven els objectius polítics pels quals van ser escollits pels ciutadans. Nova suspensió del Constitucional que acaba sent ignorada per la majoria dels representants del poble de Catalunya. Malgrat prohibicions i advertiments, el Parlament reuneix la comissió sobre el procés constituent i n’eleva les conclusions al ple.

L’Alt Tribunal torna a suspendre i ara amenaça amb la via penal els responsables del Cambra i del Govern. La progressió aritmètica del conflicte avança: 1, 2, 4, 8… Seguim?

Quantes suspensions, inhabilitacions i potser denúncies penals seran capaces de sostenir les institucions espanyoles? Què farà l’Estat si cada prohibició té com a resposta una nova desobediència? Què passarà si a cada hipotètica inhabilitació el Parlament tria una altra persona disposada a seguir endavant amb les decisions prohibides? Expulsarà Espanya de l’acció política 72 representants pels ciutadans? Podrien resistir les credencials democràtiques del Regne d’Espanya davant la Unió Europea i la resta de la comunitat internacional? Mantindrà Brussel·les la frase “internal constitutional matters” com a resposta de manual davant una inestabilitat política espanyola creixent? Ningú no dirà res si l’Estat suspèn de facto la democràcia a Catalunya? Com evolucionarà la posició dels Estats Units en constatar que, malgrat el desig expressat en públic per Barack Obama, Espanya és més aviat poc “strong” i, sobretot, cada cop menys “unified”?

No serà una tardor tranquil·la. Els autoanomenats partits constitucionalistes acabaran sortint del seu vodevil actual. Paradoxalment, el mateix conflicte català, culpable en bona part l’actual desgovern d’Espanya, serà un factor clau per facilitar la investidura i evitar unes terceres eleccions. Si en una cosa ja coincideixen les declaracions de Rajoy, Sánchez i Rivera, és en la necessitat -diuen- de fer front al “desafío de los que quieren romper España”. Potser Mariano Rajoy haurà de governar amb no poques dificultats parlamentàries, però el president del partit de Gürtel no estarà gens sol en el combat contra la Catalunya sobiranista, especialment quan arribi el xoc de trens que ja és inevitable. Tothom sap que la locomotora ‘nacional-rojigualda’ tindrà tres maquinistes, com a mínim.

Amb govern o sense, l’estabilitat espanyola és ja impossible si l’Estat s’entesta a donar via judicial a un conflicte que requereix política amb majúscules. Tota la contundència d’una gran coalició PP-PSOE-C’s no podrà sufocar una voluntat àmpliament majoritària a Catalunya per tenir la capacitat de decidir marxar o quedar-nos. El moment del “Sí o el NO” arribarà per molt que a Madrid soni a marcià. Lluny d’intentar explorar la via anglesa de la seducció (ni que fos bastant mentida, com en el cas d’Escòcia) Espanya no fa altra cosa que alimentar les ganes de ruptura a Catalunya. Ara amenacen amb més benzina encara. Com diu Carme Forcadell, l’Estat espanyol no falla mai. Aquesta tardor, segons sembla, no fallaran.

Dídac Boza



Publicat dins de Independència | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

Paradoxa econòmica a Catalunya

La realitat és obstinada i cada cert temps s’encarrega de desmuntar els missatges interessats, parcials i torçats que s’emeten des de l’espanyolisme centralista, segons els quals la independència portaria Catalunya a la fallida i, de fet, aquesta amenaça ja està foragitant les inversions. Tot al contrari. Segons l’informe anual de l’economia catalana, el PIB de Catalunya va créixer d’un 3,4% –el doble que la mitjana de la zona euro– i la inversió estrangera hi va augmentar d’un 60%. Per si amb això no n’hi hagués prou, el sector que va experimentar un dinamisme més elevat va ser l’industrial.

El discurs polític centralista diu que les reivindicacions sobiranistes catalanes perjudiquen l’economia. El que les dades demostren és que tal perjudici no existeix. L’Espanya centralista, instal·lada en el cinisme permanent, al·lega que això és perquè els inversors no es creuen que Catalunya arribi a ser independent mai. Si és així, per què insisteixen en el seu discurs mentider? El cert és que els inversors saben que una Catalunya independent serà un lloc dinàmic on fer negocis i que serà estrictament respectuosa amb les lleis comercials i financeres internacionals.

La gran paradoxa és que sent Catalunya un país dinàmic i amb un PIB en expansió, el seu govern té problemes de finançament. Un economista que desconegués la història de Catalunya deduiria d’aquest fet que hi ha alguna variable que absorbeix els recursos, via fiscalitat, i no els torna. És el conegut espoli fiscal. Catalunya necessita la independència per ser propietària dels seus recursos, i perquè s’administrin correctament i no s’utilitzin en obres de dubtosa rendibilitat i nul benefici social.



Publicat dins de Independència | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Envia un comentari

Qui té el cul llogat…

Qui té el cul llogat no seu quan vol,”.Aquesta frase feta, se l’haurien d’aplicar alguns d’aquests nous polítics progres (clarament lerrouxistes), que entabanen a la gent amb els seus discursos demagògics, parlant d’ètica, justícia i sobirania.

 Quan treballes per un altre, has de complir i fer la feina que et toca, i més encara si el teu sou prové de l’erari públic. El que no pot ser, és cobrar un sou extraordinari per fer de diputat europeu i, en comptes d’assistir a votacions importants com les de la discussió del TTIP, anar a fer de tertulià a les televisions.

Serà que hi està obligat per “drets de formació”? No en va, són els que el van llençar a l’arena política i el varen promocionar i, potser ara, com si fos la Belén Esteban, té que apareixer quan se li demana per cumplir amb la quota de pantalla. Sí, m’estic referint al demagog professional Pablo Iglesias.

Ara, per mirar de carregar-se el procés d’independència que tenim engegat, fa demagògia sobre la sobirania per fer dubtar els més febles, aquells dels quals parla dient que són l’altra cara de la moneda, els que no arriben a final de més, entre els que per cert, ell no s’hi pot comptar (i molts dels que escribim, sí).

Miri senyor meu, tenir sobirania és poder decidir per un mateix, no que vingui un intel·lectual de l’altiplà, a dir-nos què podem i què no podem fer. A més a més, essent independents tindrem a les nostres mans lluitar contra la pobresa, contra l’atur i contra la corrupció i no haurem d’esperar que se l’hi hagi posat bé el dinar al ministre de torn, per rebre quatre engrunes d’allò que ens correspon.


 D’altra banda, li voldria recordar que no és gens ètic atiar l’odi, encara que sigui envers el rival polític, i molt menys, basant les seves critiques en calùmnies. Miri, jo en aquests jocs de l’odi, la desqualificació i la calùmnia, no hi entraré, doncs crec que en política no tot s’hi val.

Aquí també hi puc afegir a la meva excompanya  #FrauColau  a la que conec bé i de la que dic tot el que s’ha de dir basant-me en veritats (per la qual cosa, la “demócrata per excelència” m’ha banejat de totes les seves pàgines), a la exmonja Forcades que, des de que s’ha tret l’habit,  sembla que s’ha venut l’enteniment i al cul de mal seient (ara blanc i ara negre, “tot per una cadira”‘) d’en Joan Herrera,  ja que tots ells s’estan quedant a gust insultant, mentint, calumniant i atiant l’odi, durant les seves campanyes.

De moment s’els han cregut perquè hi ha molta gent inculta i desesperada, però les mentides tenen les potes molt curtes. Nomès espero que tot el mal que puguin fer, al menys a Catalunya, no passi del 27-S.



Publicat dins de Independència | Etiquetat com a , , , , , , , , | Envia un comentari