Dirigents socialistes històrics fan anticatalanisme sense que Rubalcaba digui ni mu
Una de les sentències més citades de Josep Pla és aquella que diu que “no hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres . D’exemples no en falten i un dels més explícits es pot trobar en el PSOE. O com a mínim en una part del PSOE: el seu sector ultramuntà. Juan Carlos Rodríguez Ibarra, José Bono, Paco Vázquez, Marcelino Iglesias o el difunt Gregorio Peces-Barba són exemples de dirigents històrics del socialisme espanyol que han fet i fan de l’anticatalanisme una de les seves banderes. I tot plegat sense que l’actual cap de files del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, digui ni mu.
L’última entrega d’anticatalanisme provinent del socialisme espanyol ha arribat de l’expresident extremeny, Rodríguez Ibarra, que ha comparat Artur Mas amb Hitler i Mussolini arran de la declaració sobiranista del Parlament. Però d’exemples n’hi ha per donar i vendre. I és que l’hemeroteca no enganya. No cal anar gaire enrere per trobar declaracions vergonyants d’un altre paladí de l’anticatalanisme, José Bono: “A l’Alemanya dels anys 30 les coses van començar a anar malament quan va ser sospitós tenir dues identitats com ser alemany i ser jueu”. Aquestes paraules van ser l’aportació de l’expresident del Congrés va fer el passat novembre a la campanya electoral de les darreres eleccions catalanes.
Sembla que el sector ultramuntà del PSOE està encaparrat a fer certa la Llei de Godwin, un adagi que diu que a mesura que una discussió avança la probabilitat que s’utilitzi una comparació de forma fal·laç amb Hitler o els nazis tendeix a u. Tot i que Bono i Rodríguez Ibarra en són els caps més visibles d’aquest sector, estan ben secundats per altres companys de partit. L’ex-alcalde de La Corunya, Paco Vázquez, va considerar oportú, a finals dany comparar la política lingüística catalana amb els nazis: “no hi ha diferència entre un jueu perseguit pels nazis i un nen castigat per parlar espanyol”, va dir.
Les eleccions catalanes de la passada tardor van provocar l’excitació de fins i tot un moderat en aquestes qüestions: Marcelino Iglesias. L’expresident d’Aragó va recordar “els 100 milions de morts” que han deixat a Europa els conflictes entre “hiper-nacionalismes” i no va tenir cap mena d’escrúpol a l’hora de recórrer als conflictes més sagnants que va viure Europa al llarg del segle XX.
Per acabar el recorregut dels disbarats pronunciats pel sector ultramuntà del PSOE és imprescindible recordar les paraules del difunt Gregorio Peces-Barba, un dels pares de la Constitució, a l’octubre del 2011. Fent referència als problemes actuals entre Catalunya i Espanya, mentre recordava la caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbòniques el 1714, Peces-Barba va afirmar que “aquesta vegada se solucionarà tot sense la necessitat de bombardejar Barcelona”. Queda clar que per un sector del PSOE l’anticatalanisme més visceral és marca de la casa i que Alfredo Pérez Rubalcaba no té cap intenció d’aturar-ho.
