L’avantprojecte de llei d’acció exterior i servei exterior (LAESE) del govern Rajoy respon, un cop més, a la voluntat de limitar la capacitat de presència internacional de les autonomies i també dels ajuntaments. L’objectiu explícit del text és homogeneïtzar l’estratègia de la política exterior espanyola, limitant la capacitat dels governs de les comunitats i locals de marcar les seves pròpies prioritats i estratègies. El text, tot i que ha estat rebaixat respecte d’una primera redacció encara més dura, deixa clar que les administracions afectades s’hauran de «supeditar» a les «directrius, finalitats i objectius» que marqui l’Estat.
En el terreny pràctic, això, a més d’un alentiment burocràtic, voldrà dir que qualsevol acord que vulguin establir amb instàncies estrangeres necessitarà «un informe dels departaments ministerials competents […] i, en tot cas, del ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques». Els detalls concrets d’aquest control previ es fixaran en un altre avantprojecte, el de la llei de tractats, que l’executiu popular espanyol té previst aprovar cap a meitat del 2014.
Fins ara, el govern de Catalunya ja informava prèviament per iniciativa pròpia, un tràmit que de moment no ha comportat problemes. Però el canvi legal obre les portes, quan calgui, a un bloqueig polític de l’activitat internacional de la Generalitat, que a data d’avui té firmats una vuitantena de convenis comercials, administratius i de cooperació amb governs de països i regions de tot el món. L’obertura de noves delegacions -ara la Generalitat en té 5- també estarà subjecta a la fiscalització de l’Estat, tot i que sense dret a veto.
No és cap casualitat que aquesta llei coincideixi amb l’ofensiva del govern d’Artur Mas d’internacionalitzar el repte català del dret a decidir i l’estat propi. L’Estat aconsegueix així deixar la Generalitat amb menys capacitat de maniobra i aconsegueix entorpir legalment la projecció del cas català a l’exterior
