Qui té el cul llogat…

Qui té el cul llogat no seu quan vol,”.Aquesta frase feta, se l’haurien d’aplicar alguns d’aquests nous polítics progres (clarament lerrouxistes), que entabanen a la gent amb els seus discursos demagògics, parlant d’ètica, justícia i sobirania.

 Quan treballes per un altre, has de complir i fer la feina que et toca, i més encara si el teu sou prové de l’erari públic. El que no pot ser, és cobrar un sou extraordinari per fer de diputat europeu i, en comptes d’assistir a votacions importants com les de la discussió del TTIP, anar a fer de tertulià a les televisions.

Serà que hi està obligat per “drets de formació”? No en va, són els que el van llençar a l’arena política i el varen promocionar i, potser ara, com si fos la Belén Esteban, té que apareixer quan se li demana per cumplir amb la quota de pantalla. Sí, m’estic referint al demagog professional Pablo Iglesias.

Ara, per mirar de carregar-se el procés d’independència que tenim engegat, fa demagògia sobre la sobirania per fer dubtar els més febles, aquells dels quals parla dient que són l’altra cara de la moneda, els que no arriben a final de més, entre els que per cert, ell no s’hi pot comptar (i molts dels que escribim, sí).

Miri senyor meu, tenir sobirania és poder decidir per un mateix, no que vingui un intel·lectual de l’altiplà, a dir-nos què podem i què no podem fer. A més a més, essent independents tindrem a les nostres mans lluitar contra la pobresa, contra l’atur i contra la corrupció i no haurem d’esperar que se l’hi hagi posat bé el dinar al ministre de torn, per rebre quatre engrunes d’allò que ens correspon.


 D’altra banda, li voldria recordar que no és gens ètic atiar l’odi, encara que sigui envers el rival polític, i molt menys, basant les seves critiques en calùmnies. Miri, jo en aquests jocs de l’odi, la desqualificació i la calùmnia, no hi entraré, doncs crec que en política no tot s’hi val.

Aquí també hi puc afegir a la meva excompanya  #FrauColau  a la que conec bé i de la que dic tot el que s’ha de dir basant-me en veritats (per la qual cosa, la “demócrata per excelència” m’ha banejat de totes les seves pàgines), a la exmonja Forcades que, des de que s’ha tret l’habit,  sembla que s’ha venut l’enteniment i al cul de mal seient (ara blanc i ara negre, “tot per una cadira”‘) d’en Joan Herrera,  ja que tots ells s’estan quedant a gust insultant, mentint, calumniant i atiant l’odi, durant les seves campanyes.

De moment s’els han cregut perquè hi ha molta gent inculta i desesperada, però les mentides tenen les potes molt curtes. Nomès espero que tot el mal que puguin fer, al menys a Catalunya, no passi del 27-S.



Quant a El Vell Blues

Però hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa, perquè seguíssiu el recte camí d’accés al ple domini de la terra.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Independència i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.