Paradoxa econòmica a Catalunya

La realitat és obstinada i cada cert temps s’encarrega de desmuntar els missatges interessats, parcials i torçats que s’emeten des de l’espanyolisme centralista, segons els quals la independència portaria Catalunya a la fallida i, de fet, aquesta amenaça ja està foragitant les inversions. Tot al contrari. Segons l’informe anual de l’economia catalana, el PIB de Catalunya va créixer d’un 3,4% –el doble que la mitjana de la zona euro– i la inversió estrangera hi va augmentar d’un 60%. Per si amb això no n’hi hagués prou, el sector que va experimentar un dinamisme més elevat va ser l’industrial.

El discurs polític centralista diu que les reivindicacions sobiranistes catalanes perjudiquen l’economia. El que les dades demostren és que tal perjudici no existeix. L’Espanya centralista, instal·lada en el cinisme permanent, al·lega que això és perquè els inversors no es creuen que Catalunya arribi a ser independent mai. Si és així, per què insisteixen en el seu discurs mentider? El cert és que els inversors saben que una Catalunya independent serà un lloc dinàmic on fer negocis i que serà estrictament respectuosa amb les lleis comercials i financeres internacionals.

La gran paradoxa és que sent Catalunya un país dinàmic i amb un PIB en expansió, el seu govern té problemes de finançament. Un economista que desconegués la història de Catalunya deduiria d’aquest fet que hi ha alguna variable que absorbeix els recursos, via fiscalitat, i no els torna. És el conegut espoli fiscal. Catalunya necessita la independència per ser propietària dels seus recursos, i perquè s’administrin correctament i no s’utilitzin en obres de dubtosa rendibilitat i nul benefici social.



Quant a El Vell Blues

Però hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa, perquè seguíssiu el recte camí d’accés al ple domini de la terra.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Independència i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.