Ja tenim resposta a les paraules del primer ministre britànic David Cameron: «Espanya és indivisible». I jo estic completament d’acord, Sr. Margallo, l’article 2 de la Constitució diu exactament el següent: «La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles». Efectivament no es preocupi, la nació espanyola és indivisible, el problema rau en què és per a un independentista el concepte de “nació espanyola”, i el grau d’acceptació d’una Constitució que no sent com a pròpia.
M’explicaré. No hi ha cap problema perquè el Sr. Margallo -i tothom que pensi com ell- proclami aquesta unitat indissoluble, el problema que tenen els espanyols és que qui creu en una nació pròpia no se sent part de la espanyola, i pel mateix motiu, respectaré profundament la unitat d’allò que sigui Espanya, exclosos els Països Catalans -i el País Basc… i Galícia i qui vulgui considerar que és una nació diferent a l’espanyola.
Però més enllà de tot això, interpreto en les paraules del primer ministre Cameron un rerafons intel·ligent: l’única forma d’entrar a drap en la qüestió sobiranista és escoltar la veu de Catalunya, i no ofegar-la. Si l’Estat espanyol considera les aspiracions independentistes de Catalunya com a un problema, no arreglarà res amb afirmacions tipus «Espanya és indivisible» o amb processos d’ofec i de recentralització, perquè amb això fa que el procés sobiranista guanyi força i el “problema” els fugi de les mans. Per això Cameron defensa la celebració del referèndum com a millor solució al conflicte.
Quin és el problema? Que l’Estat espanyol no té clar el resultat d’un referèndum, entre d’altres coses perquè ha equivocat l’estratègia des d’un començament: negar la sobirania fiscal i financera de Catalunya i avançar en l’autogovern. Tancant aquestes vies, no deixa cap altre camí de sortida al poble català, donat que seguir com ara ja no és una alternativa acceptable.
Cameron va afirmar que «no és bo ignorar qüestions de nacionalitat, o d’independència, és millor exposar els teus arguments i deixar que la gent decideixi, així ho fem al Regne Unit». El plantejament actual del Govern de Madrid és diametralment oposat a aquesta opció, entre d’altres coses perquè nega l’existència d’una identitat pròpia, una nacionalitat diferent o d’una aspiració a exercir el dret a l’autodeterminació a l’empara del Dret internacional.
Si Espanya s’enroca en una posició d’exaltació de la unitat i la indivisibilitat de la pàtria comuna, només anirà afegint adeptes a la causa sobiranista. Efectivament, la nació espanyola és indivisible, i arribarà el moment en què la nació catalana s’alliberi d’aquesta imposició entre d’altres motius perquè deixarà d’estar inclosa en el concepte “espanyola”.
