Qui necessitava refer ponts amb el govern Espanyol donant peu a generar dubtes sobre la fermesa de com defensem els nostres drets? No dic pas que sigui dolent refer ponts… però no estic segur que calgui facilitar la satisfacció dels baixos instints hispànics per aconseguir-ho! La seva resposta, com hem pogut veure, no s’ha fet esperar: notícies a la premsa que insinuaven un tomb de les nostres reivindicacions (“Mas recula y afirma que no habrá independencia sin amplias mayorías”) i, en paral·lel, donant la sensació de contraprestació, el ministre Montoro confirmava la “voluntad política de normalizar las relaciones” amb la Generalitat. Ja posats podrien dir “…en el día de hoy, cautivo y desarmado el President Mas, nosotros, los normales, es decir, los españoles, ya podemos ser generosos en la victoria con estos frikis catalanes, una vez más pacificados…”.
Puc estar d’acord en que calia contrarestar aquella propaganda espanyolista segons la qual estem entretinguts en aquest “divertiment” sobre la Consulta Sobiranista mentre els nostres nens passen fam. Tanmateix, no calia una posada en escena com la que va fer el President. Fixeu-vos que ja fa temps que ERC justifica la independència nacional en termes de “necessitat urgent per a resoldre els problemes econòmics i socials dels catalans”, i, segons les darreres enquestes, el “sorpasso” electoral dels republicans indicaria una sintonia creixent de la ciutadania per aquest argumentari. Per tant, què haurà impedit a CiU limitar-se a fer el mateix?
En comptes d’això, la tàctica del President Mas de descriure, més enllà de 2014, tot de mesures administratives de gestió dels migrats recursos que ens deixa el saqueig hispànic, no tan sols no ha equiparat el discurs convergent a l’argumentari social dels republicans sinó que, al meu parer, ha generat un efecte pervers, trencant la “percepció liminal” que tenim de l’any vinent, quan complim 300 anys d’ocupació espanyola.
El límit 2014, tan a tocar, és un gran reactiu (“Via Fora els Adormits!”). Quin interès havia, doncs, per intentar desactivar-lo? En conclusió, la compareixença d’Artur Mas per presentar el “Pla de Govern 2013-2016″, a més de ser estèril electoralment, podria ser útil als poders espanyols, perquè els facilitaria: 1-un cert desinflament d’una part dels catalans i 2- possibilitats de manipulació propagandística, esbombant mediàticament que estem reculant.
D’acord, cal que hi hagi ponts de diàleg, però n’hi hauria d’haver prou reiterant l’interès mutu, i si l’altre no ho accepta no n’hi haurà, perquè l’altre no voldrà. Seria l’estil David Cameron (“…cal deixar que la gent decideixi, no es poden ignorar les qüestions de nacionalitat, independència i identitat…”), i a qui no li agradi que es foti.
Però em diuen alguns coneguts convergents que quan l’interlocutor no és Anglaterra sinó espanya ens cal fer una mica de comèdia: als espanyols se’ls ha de permetre poder salvar la cara perquè només així, havent quedat com “implacables en el pulso”, poden després ser “generosos en la victoria”. No sé, no sé… digueu-me poc-tàctic, però jo hauria estat més partidari d’avantposar la fermesa que deriva de la dignitat i de les conviccions democràtiques.
