“La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat”. Emma Goldman, pionera lituana en la lluita sobre l’emancipació de la dona. Tres fets donen esperança aquells qui lluiten pels seus ideals, i per la llibertat. A vegades són els detalls els que poc a poc creen una teranyina invisible que acaba per canviar tota una societat. Un fet que ja es va plasmar amb les consultes dels municipis temps enrere. Avui, onze ajuntaments han posat la primera pedra per construir el que podria ser una hisenda pròpia.
En efecte, Sant Jaume de Llierca, Ripoll, Campdevànol, Viladamat, Sant Julià de Llor i Bonmatí, Marçà, Arenys de Munt, Premià de Dalt, Alella, Llinars del Vallès i Gallifa han ingressat per primera vegada els impostos a l’Agència Tributària Catalana en comptes de a l’espanyola. Un gest simbòlic però significatiu, ja que els diners finalment es redirigiran cap a Madrid. De fet va ser la feina feta pels ens locals la que ha posat el debat independentista en la primera línea de debat autonòmic. Per altre banda, el consistori de Manresa ha eliminat el rei del saló de sessions. Un altre acte inimaginable temps enrere.
La realitat és que la població civil no deixa de sorprendre’ns. I es precisament aquest entrelligat solidari i reivindicatiu entre les persones la que avui en dia manté aquest estat dempeus. L’escola San José, a València, n’és un exemple. I doncs els professors han aportar 1500 euros cadascú, en concepte de préstec, per tal d’evitar el tancament del centre a causa dels impagaments de la Generalitat Valenciana. Tres fets que cimenten l’inici d’una nova institució, l’única que en temps difícils es manté creïble, la societat. Poc a poc, però amb pas ferm, aconseguirem la llibertat.
