Aquesta és la legislatura del dret a decidir. El govern de la Generalitat vol que el poble de Catalunya es pronunciï sobre el seu futur, saber quin camí vol seguir. Vaja, l’essència de la democràcia. Una democràcia que topa amb la paret del govern espanyol i l’espasa d’alguns opositors al dret a decidir des de dins de Catalunya. Mentre el govern espanyol i alguns sectors de l’Estat prohibeixen preguntar; pel Govern i el President Mas és intocable poder opinar.
Hi ha pressions per part de l’Estat per negar tot allò que vingui de Catalunya. La situació és complexa: crisi econòmica, recentralització de competències i ofec econòmic per part de l’executiu espanyol. En canvi, al Parlament de Catalunya preferim analitzar allò que es proposa i no qui ho posa sobre la taula. Aquí, busquem consensos i construir un clima constructiu malgrat els temps que corren. Ho hem demostrat proposant cimeres contra la crisi o allargant la mà amb acords de govern a altres forces. S’evidencia un contrast, una manera de fer diferent.
En canvi, a cada reunió del consell de Ministres, el govern espanyol, depara una nova ribotada competencial per la via del decret. La via del mando y ordeno nega qualsevol possibilitat de realitzar una política eficient contra la crisi; tenint en compte les diferents sensibilitats, l’asimetria de les comunitats autònomes. L’estat ens talla l’oxigen, ens ofega sense pagar els deutes que té amb Catalunya. I Catalunya es veu obligada a fer mans i mànigues per poder mantenir l’estat del benestar, aquells serveis essencials per a la ciutadania i el seu dia a dia: salut, ensenyament i benestar.
Un altre exemple -lluny de la voluntat democràtica- ha estat quan el fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, ha expedientat el Fiscal de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, per contemplar tècnicament el dret a decidir del poble de Catalunya.
Però ni sensibilitat, ni voluntat d’escoltar: ni al poble ni a Catalunya. Diferents sectors de l’Estat pressionen, alguns des de Catalunya aposten per inocular la por amb alarmisme i falsedats. A tots aquests que fan política de curta volada i d’argument irracional convindria refrescar-los la memòria, veure d’on venim i citar les paraules d’un president nord-americà de fa molts anys: “A l’única cosa que hem de tenir por, és a la por en si mateixa”.
El govern del President Mas no ha amagat mai les dificultats del moment actual ni s’ha deixat atemorir. I enlloc de posar pals a les rodes, es fixa tres reptes de país: aixecar Catalunya, mantenir l’Estat del Benestar i la cohesió social i que els catalans puguem decidir. Perquè aquests tres principis, per Convergència i Unió, són intocables.
