És moment de mirar més enllà, oblidar els partits, les calculadores i tirar això endavant. Mas ha llençat un advertència ben clara a una CUP que se’l mirava amb recel, «De la majoria depèn que no hi hagi bloqueig ni pèrdua de temps per tirar el procés endavant». Mentre la CUP –que serà qui pagarà els plats trencats si això se’n va en orris- cuida els votants, el país se’ns escapa a tots. I el TC i La Moncloa ja esmolen la dalla. Preparin-se perquè les emocions fortes només han fet que començar.
És complicat evitar el tòpic de qualificar aquest dilluns com a ‘dia històric’. Per primera vegada a la història el parlament català s’ha posat d’acord per dir que té la intenció d’independitzar-se d’Espanya. I a més, a diferència de la declaració de sobirania aprovada el gener de 2013, diu textualment que a partir d’ara, la cambra no se supeditarà ni al govern espanyol, ni al Tribunal Constitucional. Després de gairebé 1.100 articles de Dietari, qui ens ho havia de dir. I qui ens ho havia de dir que aquest dia, quan arribés, seria tan històric com agredolç, amb un discurs d’investidura d’un president que no sembla gens que hagi de sortir escollit de moment. I això que els qui l’han de votar són els qui han aprovat la resolució més important de la història aquest dilluns per 72 vots a favor i 63 en contra.
Raül Romeva i Anna Gabriel han defensat la declaració d’inici de procés independentista a la tribuna d’oradors del Parlament. S’estrenaven, i han brillat. El representant de Junts pel Sí ha explicat de manera didàctica per què s’ha arribat a aquest punt i ha anunciat que el Ple marcaria “un abans i un després d’aquest Parlament i de les institucions catalanes”. Mentrestant, la número 2 a la llista de la CUP ha afegit el record a les generacions de catalans i catalanes que han patit la repressió de l’Estat.
Per la seva banda, el ‘búnquer’ unionista PP-PSC-Ciudadanos han rebatut el text tot barallant-se per dirimir qui era el partit més espanyol. S’han sentit un ‘viva España’, referències a la Constitució, amenaces diverses… Catalunya Sí que es Pot ha defensat la desobediència i el procés constituent, però… Com sempre, cap de les dues coses per Catalunya. CSQEP ha fet pinya amb ‘el búnquer’ per votar No. En qualsevol cas, Mariano Rajoy ja ha començat a arrencar l’ara sí eficient maquinària per carregar-se la resolució, tot i que el text ja inclou ignorar el TC… Si tenim nou govern per executar les instruccions del Parlament, és clar.
Precisament aquesta ha estat la part agredolça de la jornada: el debat d’investidura, el fantasma que pot tornar-nos a fer reviure l’hivern infernal de l’any passat. Els malsons tornen per Nadal. D’opinions ja n’hem sentit de tots colors, i parlar més és redundar. A la tarda s’ha aixecat el teló i Artur Mas ha posat les cartes sobre la taula. Amb sinceritat ha dedicat una sèrie de missatges a Mariano Rajoy. Després de qualificar de pseudodemocràcia allò que regeix l’Estat, els ha convidat a tornar al camí del seny i permetre un referèndum pur, si és que tantes ganes tenen de comptar vots.
Però Espanya es frega les mans amb el més que previsible ‘No’ de la CUP. Diuen que han trobat a faltar autocrítica per la corrupció. Quina, si no s’ha demostrat res?La CUP ha quedat atrapada pels missatges de la campanya electoral, i la voràgine de missatges anti-Mas. I enlloc d’anar redreçant-ho durant aquests dies, en silenci, com manaven les negociacions discretes, han seguit fent pressió. I per la seva banda, el president ha vist com el boomerang li ha tornat. Tota aquella pugna amb ERC l’hivern passat, les pressions per la llista unitària sí o sí amb el de president, o la darrera amenaça de no convocar eleccions si no es pactava la llista unitària, quan ja s’havia decidit anar per separat el gener… Demà segurament ens emportarem tots un bon disgust, però la Candidatura d’Unitat Popular encara pot rectificar dijous, on només caldrà majoria simple.
És moment de mirar més enllà, oblidar els partits, les calculadores i tirar això endavant. Mas ha llençat un advertència ben clara a una CUP que se’l mirava amb recel, «De la majoria depèn que no hi hagi bloqueig ni pèrdua de temps per tirar el procés endavant». Mentre la CUP –que serà qui pagarà els plats trencats si això se’n va en orris- cuida els votants, el país se’ns escapa a tots. I el TC i La Moncloa ja esmolen la dalla. Preparin-se perquè les emocions fortes només han fet que començar.
Guifré Jordan
