Els consells de ministres a l’Estat espanyol s’han convertit des de fa uns mesos en un virtual gabinet de crisi contra Catalunya, perquè habitualment d’aquestes reunions de l’executiu espanyol que se solen celebrar cada divendres en sorgeix una andanada nova contra la línia de flotació del govern de Catalunya o els soferts ciutadans d’aquest país. Quan no és la presentació d’un recurs al Constitucional és una declaració irrespectuosa, o un decret constrictor de l’autonomia o un avantprojecte de llei recentralitzador. O una mica de tot alhora.
La intensitat amb què Madrid intenta estroncar qualsevol intent de Catalunya ja no d’exercir la seva sobirania sinó fins i tot d’aplicar les seves competències autonòmiques vigents és creixent i demostra, cada cop més, una obcecació unitarista intolerant i excloent. El govern de Mariano Rajoy ha intensificat una mica més l’ofec contra Catalunya presentant un avantprojecte de llei per limitar l’activitat exterior. Una acció perpetrada el mateix dia que va anunciar el compliment de l’amenaça de dur al TC la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya.
Les portes del diàleg amb l’Estat espanyol ja fa temps que estan dissenyades de manera que només es puguin obrir cap a dins, per no poder-ne sortir. Però cada pas que fa l’Estat és un exemple de l’extens catàleg d’iniquitat institucional que demostra que no hi ha res a parlar amb algú que no vol l’acord sinó la imposició d’una legalitat contraposada a la voluntat de la majoria. Cada pas endavant que fa Madrid contra Catalunya és un retrocés de la possibilitat d’arribar a una transició pactada cap al dret a decidir.
