Un nou empoderament ciutadà per a un nou país

Anem cap a una societat que es farà coresponsable del seu futur, del seu aprenentatge, de la seva salut, que pren consciència de les pròpies capacitats. Aquesta és la gent que construirà un nou país, amb nous valors i capacitats. Un país que serà millor perquè entre tots ho haurem fet possible.

El terme “empoderament” ha entrat amb força, i el sentim sovint aplicat als àmbits més diversos. Fa referència a la possibilitat que adquireixen les persones o comunitats de recuperar el control sobre si mateixes, d’adquirir fortalesa i confiança en les pròpies capacitats, amb l’objectiu d’impulsar canvis positius.

Alguns dels dirigents de tota la vida que no entenen què està passant, gent que ha manat sempre, en política i en els negocis, assisteixen astorats a una nova situació en què allò que havia funcionat sempre ja no funciona, que els que no preguntaven i es limitaven a obeir ara interroguen, es queixen, reclamen. En els partits, la gent ja no es comporta com abans, sinó que planta cara i són capaços de tombar decisions que vénen “de dalt” . El poder canvia de mans.

En l’àmbit de la salut, els metges ens expliquen que veuen com els pacients adopten un rol actiu a l’hora d’afrontar la malaltia, busquen informació pel seu compte, exigeixen saber, pregunten molt i fins i tot gosen contradir-los.

A l’ensenyament, els responsables acadèmics veuen com els estudiants s’organitzen per reivindicar els seus drets, també per compartir apunts, recomanacions i treballs, descobreixen webs on es posa una nota a cada professor segons el seu barem particular. Van veient també com es creen grups d’aprenentatge que col·laboren per compartir coneixement. I si es produeixen situacions que els estudiants perceben com a injustes, les denuncien públicament sense por de represàlies, utilitzant les xarxes que tenen a l’abast i que dominen més que els seus professors.

vota_indepe

Les dones van en camí de la recuperació de la seva dignitat, i qualsevol actuació o declaració contra aquest col·lectiu desencadena, com hem vist darrerament, una reacció en cadena que farà que cada cop s’ho pensin més els que fins ara podien actuar impunement. Neix una nova consciència de gènere, que condueix a una recuperació de l’autoestima individual i col·lectiva.

Als nostres ajuntaments, la posada en marxa de la Llei de la transparència i bon govern, al costat de l’avenç de les aplicacions tecnològiques, han fet possible un empoderament creixent de la ciutadania, que cada cop participa més activament en la gestió pública perquè disposa de les eines necessàries: informació a l’abast, canals de participació, recursos per organitzar-se i legislació que ho afavoreix. La figura del cacic local passarà aviat a la història, aquells alcaldes que ho eren anys i anys i que tenien el poble dominat i sotmès. Perquè l’empoderament també comporta perdre la por de denunciar, de reclamar allò que és just.

Anem cap a una societat que es farà coresponsable del seu futur, del seu aprenentatge, de la seva salut, que pren consciència de les pròpies capacitats. Aquesta és la gent que construirà un nou país, amb nous valors i capacitats. Un país que serà millor perquè entre tots ho haurem fet possible.

Meius Ferrés



Quant a El Vell Blues

Però hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa, perquè seguíssiu el recte camí d'accés al ple domini de la terra.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Independència i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.