Que el Tribunal Constitucional admeti a tràmit, a instàncies del govern espanyol, el recurs d’inconstitucionalitat de la Declaració de Sobirania és, si més no, un senyal que el procés que vam començar amb l’objectiu d’aconseguir la independència de Catalunya, va per bon camí.
Amb l’aprovació, el passat més de gener dela Declaració, vam fer notar, que Catalunya és, com diu el text “(…) un subjecte polític i jurídic sobirà (…)”, i que la nostra sobirania està per sobre de l’espanyola.
Ara, ja no ens preocupa el que diuen les lleis espanyoles, sinó que ens devem a l’electorat, que amb la força de les urnes, ens va dir el camí que Catalunya volia seguir.
Aquest procés per la independència, no es contempla dins del marc espanyol, ha entrat en l’esfera internacional, tenint com a premissa la carta fundacional de l’ONU, on diu que tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació.
No discutirem si hi té una cabuda dins la legislació anacrònica espanyola, o no la hi té, simplement perquè aquesta legislació no és amb la que ens guiem. Des del moment que desobeïm la Constitucióespanyola, i aprovem una Resolució emmarcada fora de la llei estatal, deixem clar que el que volem és internacionalitzar el procés, això és, basar-nos en les regles que la Comunitat Internacionalestableix. Perquè una cosa ha de quedar clara, quan es determini si el procés ha vulnerat o no el dret internacional, la Constitucióespanyola serà paper mullat, aquesta no és Dret internacional.
Les independències mai es contemplen en l’ordenament jurídic intern de cap Estat. Sèrbia no contemplava el dret d’independència de Kosovo, comla Unió Soviètica no contemplava la de Lituània, Letònia o Estònia, tots 4 reconeguts, avui dia, tot i que Sèrbia de facto, tant pels Estats dels quals es van independitzar, com per gran part dela Comunitat Internacional ila UE, 3 dels 4 formant-t’hi part. Regne Unit tampoc reconeix el dret a la independència d’Escòcia, però n’autoritza el referèndum per ser la voluntat dels escocesos.
És evident, per tant, que en aquest moment estem per davant pel que el govern espanyol o els seus tribunals puguin determinar. Suspenentla Declaracióde Sobirania, estant dient que el que aprovi el Parlament de Catalunya, escollit democràticament pels catalans, no els hi interessa.
Ningú va dir que seria fàcil, però si seguim treballant amb la més pura radicalitat democràtica, ningú ens podrà aturar cap a aquest procés de llibertat nacional.
