L’endemà de les eleccions de novembre, es feien dues interpretacions oposades dels resultats. L’espanyolista, amb El Mundo al capdavant, donava ja per quasi liquidat el procés sobiranista amb la patacada d’Artur Mas. La versió catalanista explicava que no havia passat res: el sobiranisme mantenia intacta la seva força, però s’havia corregit el seu rumb cap a l’esquerra i cap a un compromís més ferm i ineludible.
Ha passat quasi mig any i em sap greu reconèixer que Pedro J. Ramírez tenia més raó que un sant. El que en aquell moment no va voler acceptar el catalanisme és que, per a un projecte excepcional, per a un pas com no s’havia donat en 300 anys, calia un govern fort i un líder indiscutible. El pacte posterior entre CiU i Esquerra no podia maquillar (com ha quedat descarnadament al descobert les darreres setmanes) que Artur Mas havia perdut gran part del seu pes com a líder. I que el govern de CiU en minoria era feble i de curtíssim recorregut.
Divide et impera, era la divisa dels romans a l’hora de conquerir els pobles de la Mediterrània. Poble dividit és poble debilitat. I El Mundo va entendre que, en els resultats de novembre el sobiranisme sumava el mateix, però estava més dividit. CiU i ERC no són el mateix, ni molt menys. Les impopulars però inevitables retallades fan cada dia més difícil l’entesa. I pitjor serà en el futur, perquè a hores d’ara només Rajoy i Montoro s’empassen que hi hagi res semblant a “brots verds”, de forma que hi haurà retallades als pressupostos del 2013, per als del 2014, per als del 2015 i segurament més enllà, en un futur que s’albira com una perillosa rampa en direcció a Grècia.
El govern de CiU és molt feble, el pacte amb ERC paper mullat i el país s’adreça cap a una situació de caos i ingovernabilitat que a Madrid els encanta. Tothom se n’adona. Ahir, El Periódico explicava que la feblesa del Govern i les males perspectives estan començant a generar importants tensions dins de CDC i també entre Convergència i Unió Democràtica. Hi ha en joc descavalcar Oriol Pujol de la cursa per a la successió d’Artur Mas, i de candidats no en falten, ja que es postulen Duran, Gordó, Homs i Rull, els dos primers tirant a autonomistes i els dos darrers clarament sobiranistes. CiU trontolla i Espanya respira, alleujada.
