Tot i les pressions immobilistes i el greu moment econòmic, Mas pacta les regles de la pugna amb Rajoy i no afluixarà amb el dret a decidir
Artur Mas ho té clar: no hi ha marxa enrere amb el dret a decidir i el full de ruta pactat amb ERC cap al referèndum. Malgrat les pressions dels sectors immobilistes, el greu moment econòmic i les diverses interpretacions de la trobada amb Mariano Rajoy, el president de la Generalitat arribarà fins al final per convicció i perquè és conscient que si recula l’onada sobiranista li passaria per sobre. Per això ha repetit més d’una vegada als seus col·laboradors més pròxims que “abans seré víctima que no pas traïdor”. Com si fos un lema i perquè ningú en tingués dubtes, a la reunió sense focus al Palau de Pedralbes, Mas va traslladar el mateix missatge a tot el Govern.
Mentre el dret a decidir va cremant les etapes previstes –la declaració de sobirania, el Consell per a la Transició Nacional, la pròxima llei de consultes i després el pacte nacional pel dret a decidir-, el dia a dia és un calvari per a l’executiu. D’aquí la importància del desglaç de les relacions entre Mas i Rajoy. D’alguna manera, han acordat les regles de la ‘guerra’. No hi ha diàleg possible respecte a la consulta, però tots dos han coincidit en la necessitat de flexibilitzar el dèficit autonòmic per no enfonsar l’economia. Des del govern espanyol se n’han adonat que l’asfíxia financera a la Generalitat està arribant a un punt crític i que podria acabar sent un boomerang que els acabi afectant. Per això han convingut ajudar-se mútuament en matèria econòmica abans que el dret a decidir entri a la fase decisiva.
El record del pacte amb Zapatero
És aquí on Mas no cedirà, on abans serà víctima que no pas traïdor. I no perquè estigui enrocat sinó perquè és el punt en què no hi ha marge possible pel pacte. És una lluita de sobiranies. El president de CiU ho sap i l’únic que espera és anar-se carregant de raons davant el no diàleg de l’Estat per prendre decisions quan arribi el moment, sigui en format de referèndum amb una legalitat que no sigui l’espanyola o amb unes eleccions plebiscitàries. El record del pacte a la baixa de l’Estatut amb José Luis Rodríguez Zapatero el 2006 és molt present en el mandatari català. Mas va sortir escaldat d’aquell episodi, li van colar gat per llebre i va perdre credibilitat en alguns sectors. Va actuar en fals, però el moment polític no era encara prou tensat perquè el deixés a la cuneta.
Junqueras no farà caure el govern
Habituat a nedar contracorrent, a créixer en situacions adverses, Mas es va recuperar i ara, ja amb l’última i definitiva carta, s’ha promès que no li passarà el mateix. El dret a decidir no serà moneda de canvi en cap cas. Així li ho ha comunicat a Oriol Junqueras, amb qui manté una fluïda línia directa i amb qui confia que finalment voti a favor dels pressupostos del 2013.
El líder d’ERC no entrarà al govern com li agradaria a Mas, però a la vegada entén que sense pressupostos no hi haurà consulta ni res perquè l’executiu cauria al quedar en minoria. Desentendre’s de donar una mínima estabilitat a Mas també seria una traïció i això Junqueras també ho té clar.
Pep Lloveras
