A la seva pel·lícula La dama de Xangai, Orson Welles explica un acudit que ha fet fortuna. Una escorpí es troba a la riba d’un riu i, com que no sap nedar, planteja a una granota que l’ajudi a creuar-lo. La granota desconfia, però l’escorpí argumenta: “Tranquil·la, no et picaré, perquè si ho fes ens enfonsaríem tots dos”. Comencen a creuar al riu, i l’escorpí pica la granota. Mentre s’ofeguen tots dos, l’escorpí sentència: “No hi puc fer res, és el meu caràcter”.
Caràcter suïcida, es podria afegir, perquè aquest és el rerefons de la història. L’analogia és clara: l’escorpí és Espanya, la granota Catalunya i el riu són la crisi i el procés sobiranista. En el moment d’engegar la ruta cap a la independència, des de Catalunya es va plantejar de forma amable, com a assumpte per ser negociat i que, portat de manera adient, podia permetre a les dues bandes una sortida satisfactòria.
La incògnita era quina postura prendria Espanya. Han passat sis mesos des de l’11 de Setembre i ha quedat claríssim que Espanya ha optat per l’actitud de l’escorpí: autoritarisme, imposicions, amenaces, i el verí en forma d’una sistemàtica i demencial campanya contra el catalanisme, al que s’apunten des de les televisions privades fins a les clavegueres policials de l’Estat.
L’escorpí Espanya ja ha exhibit la seva pitjor cara i ha demostrat que prefereix enfonsar-se abans que perdre el que considera “parte integrante del territorio nacional”. Un exemple obvi: només convertint Catalunya en locomotora exportadora podria Espanya sortir de la crisi, però l’actitud de Madrid és la contrària, i només busca asfixiar-la econòmicament. Aquesta passió pel “suïcidi patriòtic” és part essencial de tota la mitologia del nacionalisme espanyol, des de Numància a l’Alcázar de Toledo, passat per l’aixecament del 2 de Maig.
I què passa, mentre, a la granota Catalunya? Que, com que no té l’instint suïcida dels seus veïns de Ponent, s’està començant a arrugar. Ja fa setmanes que es detecta de forma palmària el desinflament del procés sobiranista. El català no porta al seu ADN el martiri, sinó el pacte. I, a la vista de l’actitud suïcida d’Espanya, CiU i les elits catalanes estan començant a virar. Que ningú cregui que són moviments tàctics. No. És que la granota ja ha descobert que l’escorpí està totalment decidit a picar al bell mig del riu.
