Sabem que hi va haver un dinar entre Artur Mas i Mariano Rajoy, però no hi ha informació concreta sobre el contingut de la trobada, més enllà de vaguetats, ni sobre si hi va haver alguna conclusió. Hem llegit, també, a La Vanguardia que es va convocar un consell de Govern extraordinari que, suposadament, havia de ser discret, però del qual s’ha filtrat a l’opinió pública que el president Mas va demanar més diàleg entre els consellers i els ministres corresponents. En definitiva, tot indica que hi ha hagut un cop de timó però, de moment, no queda clar si això implica un canvi d’estratègia ni si tot plegat és a canvi d’alguna contrapartida pactada o en vies de pactar-se.
El cas és que, a hores d’ara, la societat catalana està rebent una dutxa d’informacions parcials, rumors interessats, opinions condicionades i mitges veritats que fan que, en general, comenci a posar-se en qüestió la sinceritat dels partits catalans i, molt especialment, la del Govern a l’hora de mantenir el compromís amb el dret a decidir dels ciutadans d’aquest país.
Un trajecte d’aquest tipus no pot tenir per itinerari un conjunt de sobreentesos, ni pot dependre de la benevolència del PP o el PSOE. Al contrari. Necessita, sobretot, confiança dels ciutadans respecte als líders polítics que encapçalen el procés. El dret a decidir implica transparència; si del que es tractava és de pactar amb Madrid per sota la taula no calia tant de soroll.
