No era això companys, no era això

Llegint els titulars i notícies dels diaris de Catalunya, em sembla que ens estan tornant a vendre, una vegada més. Que la nostra llibertat i la nostra independència serà venuda per un plat de llenties o per 12 denaris, com vulgueu. Ja ens ho advertia en Lluís Llach fa anys y sembla que no sabem escoltar.

–  Mas segueix amb el replegament i ofereix al PSC entrar al Govern

–  Rajoy celebra el gir de Mas i les divergències de CiU amb ERC

–  La presidenta del Parlament no descarta ajornar la consulta sobre la independència

– El govern espanyol «indubtablement aprofitarà» la voluntat de diàleg de Duran

– Mas-Colell diu que la reforma del sistema de finançament permetrà augmentar els ingressos de les autonomies

–  Rovira es mostra disposada a sumar el PSC al pacte si els socialistes no condicionen la celebració de la consulta

–  Navarro exigeix polítiques socials i una consulta legal per un possible acord de Govern amb CiU i ERC

–  Homs insta ERC i PSC a posar l’accent en «allò que ens pot unir» i no en les discrepàncies

–  Mas busca aire per al Govern obrint al PSC el pacte amb ERC

–  Interior obre negociacions amb el govern espanyol perquè els Mossos i Trànsit tinguin més competències

–  Mas ofereix a ERC i PSC “acords per governar junts el país”

.- L’oposició trenca les converses per fer fora Albiol

– El govern espanyol dóna la benvinguda a l’oferta de diàleg de l’executiu català

–  El govern espanyol diu que “aprofitarà” l’oferta de diàleg del Govern però demana a CiU que “reflexioni” sobre l’acord amb ERC

– Duran reclama a l’Estat diàleg “sense reserves” i augura que ERC es distanciarà de CiU

Pot ser tenim que demanar-li a Luis Llach que torní a cantar fent fort,

«No era això, companys, no era això pel que varen morir tantes flors,
pel que vàrem plorar tants anhels. Potser cal ser valents altre cop
i dir no, amics meus, no és això. No és això, companys, no és això, ni paraules de pau amb garrots, ni el comerç que es fa amb els nostres drets, drets que són, que no fan ni desfan, nous barrots sota forma de lleis.. No és això, companys, no és això»

Però cal que ho faci ben aviat i ben alt, perquè quan els mercaders hagin realitzat les seves compravendes, ja no hi haurà marxa enrere i nosaltres no podrem fer mai més un pas endavant, el somni de Catalunya s’haurà acabat per sempre.

O aquesta vegada escoltem o tot s’acabarà. Nosaltres hem de decidir si som el poble que Espriu va descriure com «cansadíssim, cruel, corromput, molt covard.»

Josep Mª

Tweet