El Col·lectiu Emma publica un nou article per fer saber que ‘Espanya conserva molts dels hàbits autoritaris de la dictadura de la qual va sorgir’
El fiscal en cap de Catalunya va ser forçat a dimitir per defensar que el poble català es pogués expressar sobre el seu futur i, en canvi, no hi ha hagut cap càstig per a un general en la reserva que va justificar la intervenció militar de Catalunya. El Col·lectiu Emma acaba de publicar en nou idiomes l’article ‘El mal espanyol‘, que té el propòsit de fer entendre a mitjans, lectors i institucions de tot el món el dèficit democràtic que hi ha en aquests dos fos contraposats. ‘Espanya conserva molts dels hàbits autoritaris de la dictadura de la qual va sorgir’, rebla l’article.
‘La mera implicació que potser s’hauria de trobar una manera perquè els catalans puguin dir la seva va convertir el que en el fons era una obvietat en una declaració incendiària i va causar la caiguda en desgràcia del fiscal’, recorda l’article sobre la caiguda en desgràcia del fiscal en cap de Catalunya, Martín Rodríguez Sol.
En canvi, ‘un general en la reserva va dir en un acte oficial que “La pàtria és més important que la democràcia” i que “El patriotisme és un sentiment i la Constitució només és una llei”.
‘Aquests dos esdeveniments –i les reaccions oficials ben diferents que han provocat– denoten defectes de fons en la manera de funcionar d’un estat democràtic, i suggereixen que els problemes d’Espanya van més enllà d’un entorn econòmic que és certament desastrós. I el desencadenant en tots dos casos és la situació a Catalunya’, diu el Col·lectiu Emma.
I quin és el desencadenant? Doncs, tal com explica l’entitat, ‘últimament la gent s’ha desinhibit a l’hora d’expressar el seu malestar amb aquesta situació [d’espoli econòmic i atac a la cultura]. I sembla que els líders que van triar també han abandonat la seva política tradicional de fer tot el possible per evitar la confrontació. Responent a una demanda popular generalitzada, han proposat una nova via que podria portar –si el poble així ho decideix—a la separació d’Espanya.’
Arribats a aquest punt, ‘la part catalana voldria que aquest fos un procés negociat, gradual, pacífic i plenament democràtic, i s’ha ofert a discutir-ne els termes amb el govern espanyol. Fins ara, totes les propostes han estat refusades. La línia oficial de Madrid continua sent que la llei, tal com és, s’ha de seguir estrictament, i s’aplica una interpretació restrictiva de la Constitució de 1978 per negar, entre altres coses, la possibilitat de preguntar l’opinió dels catalans en un referèndum.’
L’article conclou que ‘la nova actitud de fermesa dels catalans ha despertat els pitjors instints d’un estat que se sent amenaçat.’
