“Si la consulta no es pogués fer, hi ha alternatives: declaració unilateral o convocar eleccions, ambdues amb l’objectiu de declarar la independència»
Ja fa un any de la creació de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i avui entrevistem la seva presidenta, Carme Forcadell. Aquest dissabte, amb quasi 14.000 associats, celebraran una assemblea general a Girona, on decidiran el nou full de ruta.
Un any després de la creació de l’ANC, quin balanç en fa?
Molt, molt positiu. Estem molt contents. Hem sobrepassat el nostre full de ruta. Nosaltres preteníem fer una consulta a la primavera d’enguany, amb l’Associació de Municipis per la Independència, i amb l’objectiu de pressionar el govern de Catalunya perquè fos ell qui fes aquesta consulta. Però ara estem a tocar de la primavera i el govern català ja ha convocat ell la consulta.
Tot ha anat més ràpid…
Sí. El nostre full de ruta s’ha sobrepassat, i evidentment estem molt satisfets. Amb la manifestació de l’11 de Setembre vam posar Catalunya al món. Fins aquell moment ens havíem mostrat com espanyols, però a partir d’aquella data ens hem mostrat al món com a catalans. I això és molt important.
L’èxit de l’ANC ha estat saber canalitzar el malestar dels catalans?
Sí, jo crec que ha estat saber canalitzar el malestar i a la vegada també recollir els fruits de tantes persones que van treballar abans que nosaltres perquè això fos possible. Nosaltres en sentim hereus de l’Assemblea de Catalunya, de la Crida a la Solidaritat, de la Plataforma pel Dret a Decidir… de moltíssimes persones. I evidentment del moviment de les consultes. Nosaltres estem aquí perquè abans s’han fet tota una sèrie de coses i això, juntament amb canalitzar el malestar, fruit de la crisi econòmica i de la incomprensió i la humiliació reiterada i persistent de l’Estat, és l’èxit de l’Assemblea.
No tota la gent pensa el mateix dins l’Assemblea i també hi ha gelosies per tenir més o menys protagonisme?
Nosaltres tenim gent des de Unió Democràtica fins a les CUP, passant per persones que no estan en cap partit. Som gent transversal i tenim gent de dretes i gent d’esquerres. Les pugnes hi són perquè evidentment compaginar aquests sectors és difícil, però a la vegada aquesta és la nostra grandesa. Hi ha pugnes perquè som un col·lectiu molt divers i tothom vol exposar la seva opinió i que aquesta prevalgui. Això és normal.
En això s’assembla a la política…
Si entenem la política com a desig de transformar la realitat, jo crec que tots els que estem a l’Assemblea, siguem de dretes o d’esquerres, volem transformar la realitat i aconseguir la independència. I tots pensem que la nostra manera és la millor. Això passa a tot arreu, perquè aquesta és una actitud inherent a la condició humana. Passa als partits polítics i a l’Assemblea. Encara que dins dels partits polítics està més reglamentat i aquí no tant. Aquí som assemblearis i la gent pot opinar. En canvi, els partits polítics tenen una sèrie de regles del joc determinades que nosaltres no tenim.
I quins objectius té a partir d’ara l’ANC?
El principal objectiu és eixamplar la base social de l’independentisme. Volem arribar a totes aquelles persones que encara no són independentistes perquè encara no els ha pogut arribar el nostre projecte. Tots els que som independentistes ja ho tenim clar, però ara hem d’arribar a aquells que no votarien sí a la independència perquè estem segurs que si els expliquem el nostre projecte, votaran que sí. Els ho hem d’explicar, perquè moltes persones veuen Telecinco, Antena 3 o TVE i en aquests mitjans el nostre missatge no hi entra.
I com volen fer créixer la majoria social a favor de la independència?
Difondrem el missatge a través de les associacions de veïns dels barris, i a través de les persones afins a aquestes associacions. Com li he dit, tenim gent molt diversa i de molts partits que ens poden ajudar a convèncer gent que pensen com ells. La idea és agafar persones que hagin desenvolupat el seu mateix procés. És a dir, si jo vaig a una associació i els ho explico, no els podré convèncer tant com si hi va una persona que és sòcia d’aquella mateixa entitat i que ha fet el procés, i els explica per què ella ara és independentista i abans no. Això és el que pretenem.
L’ANC sempre donarà suport al govern en el procés sobiranista?
Li donarem suport sempre que treballi per la independència, si no ho fa, no. Està claríssim.
I quin creu que és el següent pas que ha de donar el president Mas? I el Parlament?
Esperem que s’aprovi ben aviat la llei de Consultes per donar legalitat a la consulta. I que es creïn estructures d’Estat: l’agència tributària, que es desenvolupi el tema internacional…
Els catalans han de tornar a sortir al carrer o és hora de deixar fer als polítics?
Nosaltres hem de vetllar per aquest procés. Tots els processos d’independència, democràtics i pacífics, com el que volem fer nosaltres, s’han fet des del govern i des del Parlament. Pensem que ho han de fer els polítics, però nosaltres vetllarem perquè ho facin bé. I els impulsarem en el moment que defalleixin. No sé si sortirem al carrer, ens mobilitzarem o farem accions, però tot serà perquè continuïn la feina.
A l’assemblea general que celebraran el cap de setmana renovaran la direcció?
No. Aquesta setmana té lloc l’assemblea ordinària que s’ha de fer cada any. Aprovarem el nou full de ruta i els temes econòmics. Com fan totes les associacions. El full de ruta que teníem ha quedat obsolet i n’hem d’aprovar un altre. A partir d’aquí farem el procés electoral.
Comptaran amb la presencia de Montserrat Tura, Mònica Terribas i Joan Vall, que faran de notaris. Cada vegada hi ha més persones conegudes involucrades?
En aquest moment estar a favor del referèndum és estar a favor de la democràcia. És a dir, ja no es tracta de sortir sí o no, nosaltres volem que surti sí, però ha arribat un punt que ja no es tracta tant del resultat sinó d’estar a favor de la democràcia. Hem vist que davant tenim un Estat antidemocràtic i ara s’ha d’estar a favor de la democràcia perquè sinó estàs a favor del totalitarisme. No hi ha volta de full. Tots els demòcrates d’aquest país estan a favor de la democràcia i de la consulta. Per això el PSC ha fet un canvi i s’ha adonat que estar a favor de la consulta, és estar a favor de la democràcia.
I en aquest full de ruta, quin és el següent pas que prepara l’ANC?
La nostra proposta és que el referèndum sigui abans de maig del 2014, és a dir, tot just d’aquí a un any. El nostre objectiu és que es faci o que es convoqui, perquè no sabem si es podrà arribar a fer. Si la consulta no es fa, hi ha d’haver alternatives: declaració unilateral o convocar eleccions, ambdues amb un únic objectiu, declarar la independència.
Mireia Giné
