Tots els sobiranistes hem d’estar darrere del nostre President, del govern i de les forces polítiques que donen suport al dret a decidir.
Però s’ha de poder donar un pas endavant i toca de reflexionar seriosament: el nostre govern pateix asfíxia econòmica i política, i no pot tenir cap altra preocupació que la de pagar les nòmines de finals de mes i ─amb moltes dificultats─ pagar les despeses de les estructures del govern.
Per aquest motiu seria un suïcidi que el procés sobiranista es deixés a mans, únicament i exclusiva del govern de la Generalitat i del seu President. Les retallades i un cert fracàs institucional en un futur proper ─que ja hores d’ara es pot començar a albirar─ podrien comportar un bloqueig de tot el procés.
Això obliga a que la societat civil, les organitzacions sobiranistes, emprenguin una gran ofensiva d’explicació i pedagogia sobre el per què del fracàs en la gestió de govern de la Generalitat. El procés sobiranista no s’ha de deixar encadenar al govern i al seu destí: és cosa de tots.
La societat catalana ha d’actuar i mobilitzar-se de manera autònoma per a generar un gran tsunami que afecti tot el país el 2014 i aconsegueixi inundar i desmuntar l’ofec al govern de la Generalitat i l’ofensiva en contra de la nostra construcció nacional.
L’autodeterminació de Catalunya ─cada dia està més clar─ no la podrem fer des de les institucions. Haurà de ser el país en marxa el que vagi al capdavant del procés, tant a nivell nacional com també a nivell internacional, i és en aquest darrer àmbit on, cada cop més, les associacions, think tanks i altres entitats de Catalunya han de ser actors i protagonistes amb tota la llibertat i sense els condicionants jurídics de les nostres institucions.
L’autonomia catalana actual, l’entel·lèqui de la Comunidad Autónoma, l’estat de les autonomies i tota la parafernàlia de les institucions espanyoles no podran ser un fre a les aspiracions nacionals de Catalunya. Aquesta és la nostra força: no repetirem l’error del bon amic de Catalunya Juan José Ibarretxe. Sorprendrem el món, una vegada més, amb una Catalunya que sap reinventar-se constantment com ja ha fet al passat: l’Assemblea de Catalunya, la Crida a la Solidaritat, les consultes populars, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Òmnium Cultural, etc.
Aquest és el nostre terreny de joc en el qual som i serem invencibles. És l’hora, doncs, de respectar el nostre Parlament, el nostre President i el nostre Govern, però també és l’hora d’evitar quedar-nos captius de les lleis i els pactes de la transició espanyola que no han estat més que una gran «cotilla» per a les llibertats de tots els catalans i catalanes.
Joan Creixell
