Escurçar al màxim els terminis previstos. Aquest és l’objectiu dels grups parlamentaris favorables al dret a decidir pel que fa a la llei de consultes, que ha de ser un dels instruments cabdals per poder preguntar a la ciutadania sobre el procés d’autodeterminació. Ahir es va iniciar la ponència conjunta per articular el cos d’aquesta normativa, però serà un grup de treball efímer, perquè està previst que només es faci una altra reunió per acabar de tancar l’acord. CiU, ERC, ICV-EUiA i el PSC consideren que es poden aprofitar els treballs que ja es van fer la legislatura passada, quan aquesta llei va decaure del Parlament arran de les eleccions anticipades. A partir d’aquí, s’assumirà com a punt de partida el text que es va esbossar en aquell moment i no s’haurà de començar de zero. Les modificacions, que n’hi haurà, es faran en els tràmits parlamentaris corresponents.
Això suposa que a principi d’abril es podria fer el debat a la totalitat, llavors estudiar les esmenes a la comissió i alguns grups treballen amb la possibilitat que la llei es pugui aprovar abans de l’estiu o, com a màxim, al setembre. Això sí, deixen clar que el que és prioritari és buscar un consens entre el major nombre de forces, i estan disposats a endarrerir-ne l’aprovació per aconseguir aquesta unitat. Un altre element que agilitaria la tramitació és que l’any passat ja es van fer moltes compareixences i ara serien les mínimes.
Tot indica que les principals novetats del projecte seran que podran votar els més grans de 16 anys i els estrangers, i que segurament es farà servir el padró o algun mecanisme semblant per poder exercir el sufragi.
Punt de partida
“Creiem que el punt de partida és sòlid”, exposava ahir el diputat de CiU, Josep Rull, just a la sortida de la ponència. El nacionalista es referia al fet que les formacions agafen com a referència el projecte de llei que va presentar el govern l’any passat a la cambra. Per tant, no s’ha d’elaborar cap nou esquelet, sinó simplement anar afegint algunes modificacions que es van estudiar la legislatura passada, però que no es van adjuntar al text original perquè no hi va haver temps. “El que hem de fer és anar ràpid i fer-ho ben fet”, remarcava la representant d’ERC a la ponència, Gemma Calvet.
En aquest sentit, l’any passat CiU i ERC ja van avançar en uns punts significatius. El projecte de l’executiu, que va desenvolupar el Departament de Governació comandat per Joana Ortega, indicava que només votarien els més grans de 18 anys i els ciutadans de la Unió Europea, Islàndia, Liechtenstein, Noruega o Suïssa que estiguessin empadronats en algun municipi de Catalunya. Però nacionalistes i republicans ja van pactar que l’edat es reduiria fins als setze anys –com ja es va fer en les consultes sobiranistes–i s’ampliaria el dret de sufragi a tots els nouvinguts.
El paper del Parlament
Un altre dels aspectes que al seu moment va criticar amb duresa l’oposició és el paper que tindria el govern en aquests processos de consultes. Segons la normativa inicial de l’executiu, la convocatòria correspon al president de la Generalitat i la resta de formacions censuraven que es minimitzés la figura del Parlament tant a l’hora de celebrar la votació com de fer-ne un seguiment exhaustiu.
L’entesa en aquest apartat, però, sembla propera, tal com va reconèixer ahir la portaveu d’ICV-EUiA, Dolors Camats. “Hi ha un cert consens per no permetre el dret a vet”, va subratllar. Els ecosocialistes també reclamen que la futura llei no només reguli consultes sobre el futur del país, sinó que tingui un paraigua més ampli.
Van posar com a exemple el cas de Suïssa, on fa poc els ciutadans van aprovar per una gran majoria la limitació de sou dels alts càrrecs.
El PSC, sense presses
Els socialistes van secundar la iniciativa de reduir a la mínima expressió la ponència, però van alertar que el “consens” s’acaba aquí i que no toleraran que la llei es faci amb presses. També van exigir que la normativa sigui un “instrument molt més ampli” i que no sigui utilitzada per algunes forces “com a subterfugi per a una consulta sobre la independència”. En aquest sentit, el PSC defensarà les 60 esmenes parcials que va presentar l’any passat, quan van ser molt crítics amb la normativa, que van qualificar de mecanisme de “propaganda política”.
El PP i C’s, indignats
Per contra, la decisió d’ahir no va agradar gens ni mica al PP i a Ciutadans. Les dues formacions van remarcar que es “vulnera” l’esperit d’una ponència conjunta, perquè el que s’hauria de fer és començar tots els treballs de zero.
Van arribar a qualificar la reunió de “comèdia” i els populars es plantegen no participar en la tramitació de la llei si només serveix perquè el Parlament “avali” el pacte d’estabilitat entre CiU i Esquerra.
