“Si fem un procés el màxim de democràtic, hi haurà molt poques raons perquè els altres Estats de la UE no ens acceptin”
Pere Aragonès, diputat d’ERC, és un dels negociadors entre el seu partit i CiU. En aquesta entrevista analitza l’estat de les relacions, el procés independentista i les causes de la renúncia a l’escó d’Eva Piquer.
L’Assembla Nacional Catalana ha obert la porta a una declaració unilateral d’independència. ERC contempla aquesta possibilitat?
És una de les possibilitats que està sobre la taula, però no és el primer que hem d’intentar fer. Hem d’aconseguir que quan s’expressi la voluntat de ser un Estat independent, aquest sigui reconegut per altres Estats, que és el que fa que la independència sigui viable. El que ens demanaran serà que la decisió estigui legitimada i representi la voluntat del poble de Catalunya. La manera més senzilla és fer un referèndum, però hi ha impediments jurídics per part de l’Estat Espanyol. Hem de plantejar totes les alternatives i, si al final això no fos possible, una declaració parlamentaria d’independència seria una des les opcions que està sobre la taula. Però primer ens hem de centrar a fer un acord amb l’Estat per poder convocar el referèndum.
De cara a Europa?
De cara a Europa i de cara a altres Estats de fora de la UE que han de reconèixer el futur Estat català.
Vostès tenen alguna constància que la UE sigui favorable a la independència?
Hem d’intentar que la Unió Europea no hi posi traves. La independència l’hem d’assolir nosaltres i no podem demanar que cap Estat ens faci la feina. Per tant, haurem de fer un procés el màxim de democràtic possible: que totes les parts puguin expressar-se, que es respecti la pluralitat i que al final la decisió manifesti la voluntat del poble de Catalunya. Si fem això hi haurà molt poques raons perquè altres Estats de la UE no ho acceptin. Llavors serà el moment de negociar com fem efectiva la participació de Catalunya en les eleccions europees i la partició d’actius i passius amb l’Estat espanyol. En tot cas, nosaltres creiem que la Unió Europea no posarà traves si el procés és democràtic. Malgrat tot, sempre hi ha un punt de risc en el moment que fas la declaració d’independència fins que hi ha els primers reconeixements.
Les pressions que fa el govern Espanyol contral el procés són el gran obstacle?
Evidentment són un obstacle. El govern espanyol farà la seva feina, que és mirar d’impedir que Catalunya sigui independent. I utilitza tots els instruments de l’Estat que estan al seu abast. Pensar que no ho fa, seria molt ingenu per part nostra. Una línia és tota la part del treball diplomàtic que pot utilitzar, però aquí nosaltres hem de contestar per la via dels fets.
Què vol dir?
Continuar impulsant el procés democràtic. Els altres Estats saben que mantenir una majoria de la població en un territori d’un Estat que vol marxar, genera una gran inestabilitat, i per tant, el cost de la independència podria ser molt menor a una inestabilitat permanent en el si de l’Estat espanyol. La millor manera de resoldre aquest conflicte és fer-ho democràticament, i és una decisió que han de prendre els ciutadans de Catalunya i ningú més.
Cal tenir un calendari detallat de tot el procés?
Hem de ser flexibles, però s’han de tenir els horitzons clars, perquè cal donar perspectiva de quan estarem en condicions de poder decidir i treballar tots els aspectes col·laterals pensant en el 2014. Cal posar unes dates perquè evidentment això forma part d’un acord d’estabilitat parlamentaria que se sustenta sobre el procés.
Si no, no té sentit continuar fent sacrificis en el marc de l’Estat autonòmic.I és possible que el govern espanyol reaccionés dissolent l’autonomia?
Del govern espanyol ens ho podem esperar tot, però crec que són conscients que estan sent observats per la comunitat internacional. La qüestió catalana no és que estigui en les primeres prioritats de les cancelleries europees, però sí que està allà. Un gest de l’Estat, que es pugues entendre com a antidemocràtic i en contra de la pluralitat interna, evidentment no l’ajudaria gens a defensar la seva posició en el marc de la comunitat internacional.
El gran canvi en la política catalana és que l’electorat de CiU s’ha tornat independentista?
Aquest és un canvi que ha afectat la majoria de partits polítics, excepte els que hi estan en contra. S’ha produït una sobiranització del conjunt del catalanisme i el perímetre de l’independentisme s’està acostant al del catalanisme. És evident que el fet que en el Congres de Convergència és marques com objectiu l’Estat propi, i que el president Mas hagi volgut co-liderar aquest procés conjuntament amb el Parlament, ha fet que molts votants de CDC ho facin amb molt més convenciment.
Parlem d’ERC. Entenen que Eva Piquer hagi renunciat a l’escó tant poc temps després de les eleccions?
Ha estat una decisió de caràcter personal i així ens ho ha expressat. Ella se sent més còmoda seguint col·laborant amb ERC, no des de la tasca diària de diputada del Parlament, sinó treballant des de fora amb els mitjans de comunicació.
No és massa complicada la política de fitxar independents?
Ara és un moment complicat per demanar un compromís polític institucional, perquè és un context molt difícil. Quan algú fa el pas d’implicar-se políticament passa a estar al punt de mira. I més ara, que estem iniciant el procés d’independència i s’intenta que hi hagi una critica en el conjunt dels representants democràtics. Això fa que gent que voldria participar-hi, doncs amb aquestes condicions, s’ho pensi.
Vostè forma part del comitè negociador entre CiU i ERC. S’entenen quan parlen de números?
Les dues parts entenem que la situació econòmica és molt complicada i que els límits del pressupost de la Generalitat estan pràcticament marcats pel govern espanyol. L’Estat cada vegada està apretant més aquest límits, obligant-nos a fer unes despeses que ells no financien, com en l’àmbit de la dependència, dificultant l’accés als mercats de deute i vetant qualsevol endeutament de la Generalitat. En aquests aspectes coincidim. A l’hora de repartir el sacrifici és on les diferències entre un partit de centre-esquerra i un de centre-dreta es noten més, però creiem que els resultats fins ara han estat positius.
Perilla que ERC doni suport als pressupostos, que seran molt restrictius?
Nosaltres quan fem un acord és per mantenir-lo, i perquè es complexi. Els elements generals d’aquest acord indiquen que [el suport d’ERC als pressupostos] no hauria de perillar, però bé, les dues parts han d’entendre que s’ha de negociar i arribar a punts de trobada. És important que CiU entengui que s’ha d’adaptar a una nova situació i acordar amb ERC. En alguns àmbits no ho han fet i haurem d’apretar perquè ho faci.
Vostè ha denunciat nombroses despeses supèrflues de l’Estat. Quina és la que més l’ha sorprès?
Que existeixin coses que ni ens pensàvem que existien. Que els militars espanyols tenen camps de golf pagats amb diners públics, per a ells, o que es paguen apartaments a la Guardià Civil per anar de vacances. No té cap mena de sentit. El que més m’ha sorprès, és que el primer ministeri en contractacions, és el de Defensa. Ha estat una gran lliçó del que no ha de ser una Catalunya independent.
Per què els espanyolistes només veuen les despeses que fa Catalunya, i mai les seves?
Normalment s’identifica tota despesa que es fa a Catalunya com una despesa nacionalista perquè assumeixen que la despesa del govern espanyol no és nacionalista. Si la fan en acció exterior o en mantenir un exèrcit, ho consideren normal. Per ells l’anormalitat és el model d’acció exterior de la Generalitat.
