Enigma

Marian Rejewski és un polonès a qui els europeus deuen molt, moltíssim. Ell fou el cervell més creatiu de la cèl·lula que l’exèrcit polonès va organitzar per tal de desxifrar els complexos missatges encriptats de l’exèrcit nazi. Rejewski va trobar la fórmula per saber com funcionava l’Enigma, la fabulosa màquina que la terrible Wehrmacht utilitzava per encriptar les seves comunicacions.

Rejewski no treballava amb ordinadors, sinó amb llapis i paper. Nascut a l’antiga Polònia alemanya, dominava la llengua i coneixia la mentalitat germànica. Així mateix, sabia que els polonesos serien el primer objectiu de Hitler per haver estat ferms defensors del Tractat de Versalles. El matemàtic polonès coneixia l’adversari i estava motivat.

La gràcia de Rejewski va raure en què era un geni matemàtic i sobretot en què va utilitzar els seus coneixements sobre el raonament i el pensament alemanys. I així va desenvolupar una lletania d’equacions que va permetre als aliats penetrar en les comunicacions enemigues xifrades per la màquina nazi.

Si bé Polònia va ser la primera a caure a les grapes del nazisme. Rejewski i els seus companys van fer bona feina. Primer van tenir present, i molt present, com pensava i raonava l’enemic, i van utilitzar aquesta informació com un instrument fonamental de defensa, sobretot per als aliats. Nosaltres n’hauríem de prendre exemple.

Després de 300 anys de conviure amb més o menys grat amb l’adversari, el resultat és evident. Espanya té molta, moltíssima més informació de nosaltres que no pas Catalunya en té d’Espanya. I el que és pitjor, és que ells saben perfectament com pensem nosaltres i nosaltres hem estat incapaços de saber com pensen ells.

Tenen la informació -bé, tota la informació- de les nostres febleses i d’allí on tenim la guàrdia abaixada i se n’aprofiten. Mentre aquí organitzàvem meritòries consultes i debats sobre la independència, ells llogaven detectius i compraven els passamuntanyes amb els quals estan entrant als nostres ajuntaments. I aquí no sabem ni quina Enigma tenen. És trist, però, de moment ja no guanyem.

Quico Sallés

Quant a El Vell Blues

Però hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa, perquè seguíssiu el recte camí d'accés al ple domini de la terra.
Aquesta entrada ha esta publicada en Independència. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *