«A Catalunya hem de tenir present que si no es recondueix el baixar cada dia un esglaó més, el perill no és altre que el neolerrouxisme»
La forma com s’està degradant la vida política és un caldo de cultiu del populisme. En aquests casos, a les societats sempre acaba apareixen algun personatge que intenta cohesionar el malestar social de forma demagògica, provocant a fi de comptes un mal pitjor que el que ja existia. S’ha parlat aquests dies de la irrupció de Silvio Berlusconi a Itàlia després de la tangentopoli, però a Catalunya també tenim el precedent nostrat del lerrouxisme.
Un partit que també es presentava com a regenerador de la política, però que sempre va tenir a sobre la sospita que era finançat indirectament des de l’Estat. I amb un Alejandro Lerroux, l’Emperador del Paral·lel, que enganyava els sectors populars amb descordades dosis de radicalisme, quan en realitat defensava l’espanyolitat i l’statusquo.
A Catalunya hem de tenir present que si no es recondueix el baixar cada dia un esglaó més, el perill no és altre que el neolerrouxisme.
