La Inviolabilitat Parlamentaria, és una especial protecció penal de què gaudeixen els membres d’una cambra legislativa segons la qual tenen una total irresponsabilitat jurídica pels actes, votacions i opinions realitzats en l’exercici de llur càrrec.
L’article 57 de l’Estatut recull al seu article 55, del capítol 1 el següent:
- Els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici de llur càrrec. Durant llur mandat gaudeixen d’immunitat amb l’efecte concret que no poden ésser detinguts si no és en cas de delicte flagrant.
- En les causes contra els diputats, és competent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem.
- Els diputats no estan sotmesos a mandat imperatiu.
El Tribunal Constitucional Español, en la seva sentencia de Fixació de doctrina 36/1981, de 12 de novembre, estableix que: són els Estatuts d’Autonomia, davant el silenci de la Constitució, el lloc adequat per regular l’estatus dels parlamentaris autonòmics pel que fa a la seva inviolabilitat i immunitat .
Un cop hem establert la legitimitat jurídica de l’inviolabilitat dels parlamentaris i parlamentaries del nostre Parlament, passaré a explicar el perquè d’aquesta figura de protecció especial, de la que gaudeixen els parlaments de tots els països democràtics del món i que és retrotrau cap a l’any 1450 en el parlamentarisme anglès, en el qual els «Parliamentary Privileges» van començar a assumir una forma coherent en el paisatge constitucional en iniciar cada sessió parlamentària l’speaker de la Cambra dels Comuns amb un discurs reclamant al monarca «The ancient rights and privileges of the Commons«. Edward Coke, en la seva obra «Institutes of the Laws of England» (1644), ja es feia ressò,analitzant-los, d’aquests privilegis. Aquesta és l’historia oficial en el món acadèmic (inclòs el català) del dret constitucional
Però el cert és que van ser les Corts Catalanes, les primeres d’establir privilegis inalienables pels membres dels tres braços que les constituïen. S’anomenaven Constitucions de Catalunya a les normes promulgades pels Comtes de Barcelona i aprovades per les Corts Catalanes. Les constitucions es diferenciaven dels «capítols de cort» i «actes de cort«pel fet d’aparèixer com una iniciativa del Comte, sotmesa a l’aprovació dels braços en les Corts, fet sense precedents a Europa en aquells anys. Tenien preeminència sobre les altres normes legals i només podien ser revocades per les pròpies Corts generals del Principat. Les Constitucions podien modificar fins i tot els Usatges i els privilegis, encara que fossin irrevocables. Com a dret paccionat no podien ser contradits per decrets o sentències reials en cap cas. Les primeres constitucions catalanes són de les Corts de Barcelona del 1283 i en elles ja s’estableix, que els membres del tres braços només podien ser expulsats pel propi braç al que pertanyien, i només per causes d’un fet molt greu denunciat al Compte o a les Corts, aliè a la seva condició de membre d’un braç o per traïdoria provada al Principat o als Comptes. Les últimes van ser promulgades per les corts del 1702. Les compilacions de les constitucions i altres drets de Catalunya van seguir la tradició romana del Còdex (és van codificar en capítols i punts) (Espero que a la Catalunya independent, això, molt més desenvolupat, sigui part de l’historia del dret constitucional que s’estudií en les facultats)
Un cop hem fet una mica d’historia, ens posem a la actualitat i mirem el perquè d’aquesta protecció especial als diputats i diputades.
- Perquè tenen els membres d’un parlament Inviolabilitat i Immunitat
Inviolabilitat, perquè impedeix l’obertura de qualsevol classe de procés o procediment que tingui per objecte exigir responsabilitat penals, civils o administratives als diputats pels actes, votacions i opinions manifestades en l’exercici de les seves funcions.
És clar doncs, que la inviolabilitat parlamentària s’orienta a la preservació d’un àmbit qualificat de llibertat en la crítica i en la decisió sense el qual, l’exercici de les funcions parlamentàries podria resultar mediatitzat i frustrat, en el procés de lliure formació de la voluntat de l’òrgan parlamentari, ja siguin comissions, subcomissions o plens, i també és evident que tal àmbit de llibertat garantit per aquesta prerrogativa no ve constret
pel deure de prestar jurament o promesa d’acatament a una Constitució que sobre els parlamentaris recau. La jurisprudència del Tribunal Suprem Español s’ha manifestat reiteradament considerant la inviolabilitat parlamentària com una causa de justificació, eliminatòria de l’antijuridicitat de l’acció per emparar-se en l’exercici d’un dret o càrrec
Immunitat, perquè sotmet determinats processos al requisit de
l’autorització de la Cambra legislativa respectiva, actuant així com pressupost de procediment determinant, cas de ser denegada l’autorització, del tancament del procés amb la consegüent arxiu.
La immunitat parlamentària és una prerrogativa de naturalesa formal que protegeix la llibertat personal dels representants populars contra detencions i processos judicials que puguin desembocar en privació de llibertat, evitant que, per manipulacions polítiques, s’impedeixi als parlamentaris assistir a les convocatòries o reunions dels parlaments i, a conseqüència d’aixó, s’alteri indegudament la seva composició o funcionament, o s’alteri el sentit d’una votació.
Al servei del referit objectiu s’estableix l’autorització de l’òrgan parlamentari per procedir contra els seus membres, que és l’instrument propi i característic de la immunitat, el camp d’actuació, perla seva finalitat, ha estat reconduït al procés penal, un cop desapareguda del nostre ordenament jurídic la presó per deutes i la privació de llibertat derivada d’actes administratius. La possibilitat de que els parlaments apreciïn i evitin aquesta intencionalitat política és el que es busca al atorgar-los la facultat d’impedir que les accions penals contra els seus membres prossegueixin; això és el que justament permet la institució de la immunitat: una valoració del significat polític d’aquestes accions penals, que és precisament el que no poden dur a terme els òrgans de naturalesa jurisdiccional. Vol tot això dir que, en el bàsic, la immunitat és una prerrogativa parlamentària que permet la suspensió o evitació d’actuacions judicials.
(Espero que us així aclarit, encara que sigui una mica, els conceptes de Inviolabilitat i Immunitat, dels que gaudeixen els nostres parlamentaris i parlamentaries i que el gobierno i tribunales españoles volen passar-se per l’Arc del Triomf, si s’ho permetem)
Josep Mª (ElVellblues)
