No podem perdre ni instants ni capacitats pensant en unes eleccions foranes que ja considerem d’altre Estat. No ho podem fer
Que Madrid, el seu entorn, la tribuna del Reial Madrid, Las Cortes, el “calefilo”, les festetes encorbatades amb models espectacular i altres mels sedueixen als catalans que van a Madrid, és palès. Periodistes, meteoròlegs, empresaris, polítics d’un hi altre color, fos quin fos el seu pensament nacionalista previ a l’anada, molts, han estat abduïts per la metròpoli, alguns hi ha format parella i, tot plegat, els ha seduït.
Ara estem en una cruïlla. Hem votat, 62 + 10 + possibles escons i vots dels altres 11 si, tots plegats, sou capaços de seduir-vos mútuament. Dos o tres grans taulers d’escacs del mateix equip, la Catalunya avençada, reformadora, mes social i justa que molts volem. Juguen la Gran Partida, potser la darrera. Per guanyar-la a temps, potser cal sacrificar alguna peça. Algun altre inesperat escó i vots es podria afegir si se’ls implica personalment o com a grup.
No seré jo qui ha de dir el que heu de fer els polítics. Tots, en proporció als escons obtinguts, teniu el nostre suport. Sí que vos puc dir, allò que no heu de fer, ja que cants de sirena sonen propers i volen derivar el rumb vers la nostra Ítaca.
Eleccions “españolas” com a maniobra de distracció. Politics catalans pro independència, teníu molta feina. L’heu de fer. Aviat. No podeu ara perdre temps començant a parlar d’unes properes eleccions al “Parlamento” ni de si hi heu d’anar-hi o no, junts o separats, aquest o aquell o noves cares. Aquí encara tenim calents els vots i els resultats. Càrrecs electes pro Independència, vos heu de posar d’acord per complir a termini amb allò que ja està reglat: Formació de Parlament amb el seu president/a en la forma que acordeu. Govern de Concentració amb un executiu que comenci a reformar, a millor les estructures. Ho fareu legítimament. No podeu/m tenir port a atacs ni a seduccions forans.
Cal aprovar la Llei de Trencament o de Transitorietat, amb algun nom més escaient que aquest, i, sent Estat, un nou Estat, la Republicà Catalana, notifiqueu arreu del mon i al “Estado” la decisió irrevocable, garantint aquesta llei, com farà, la seguretat jurídica nacional i internacional, tot endegant, per convenció constituent mixta, la nova Constitució de Catalunya en base als treballs que des de la societat civil, de baix a dalt, ja s’està treballant i sotmeteu-la el més aviat possible a Referendum a votar pel cens català.
El que no podem fer, és aguantar més afogament econòmic, social, cultural, desinversions ni expropiacions de recursos amb l’amenaça constant d’actuacions d’inconstitucionalitat contra decisions de la “encara” Autonomia, menys, després de reformes exprés de les competències del TC per engarjolar els nostres, al no tenir l’actual “gobierno” valor politic per a fer-ho . L’ actual “ejecutivo” no te legitimitat per exigir-nos res, farcits com estan de corrupció, descrédit, falsedats i incoherències, amb lerrouxistes aquí i allà ben adoctrinats, finançats i mediatitzats pels poders fàctics que sembren pors alienes i en recolliran de pròpies.
Els cants de sirena de noves i velles formacions nacionalistes espanyoles, pometent reformes «constitucionales » per encaixar-nos, son falses, aixó si, no amaguen que de considerarnos nació, res de res. Fan més por que goig. Un parany extern, de distracció, a la Gran Partida que aquí s’està jugant. No caiguem en la «celada». És coneguda. L’hem patit moltes vegades.
No podem perdre ni instants ni capacitats pensant en unes eleccions foranes que ja considerem d’altre Estat. No ho podem fer. Teniu molta feina, molts acords a prendre, molts pactes a tancar, moltes eines d’estat a quadrar i activar. Si voleu –el poble ho vol – ho podeu fer, ho teniu que fer, en la primera oportunitat que en tingueu/em. És el que vàrem votar. És el que vos exigim.
Tenim Estat propi, només ens manca proclamar-lo. Nosaltres ja hem desconnectat. A les eleccions del estat veí, no tenim pas que anar-hi. ¿ Podent-ho evitar, per què anar a votar el 20.12.2015 i ficar-nos en altre embolic sense haver resolt abans el que ja tenim? No ho entendría. És el meu parer.
Sebastià Sardiné i Torrentallé
