Diumenge vam anar a votar i ho hem fet massivament i a favor dels nostres. Ja sabeu que tenim uns enemics que ens volen destruir com a poble i que els hem demostrat que són residuals a Catalunya i que, a diferència del que fan ells amb nosaltres, els respectarem però que sàpiguen que són una minoria.
La setmana pasada, un desgraciat incident a Vilanova i la Geltrú en la que unes persones que estaven patint gana i que lluitaven contra el desnonament van atacar la comitiva del ministre Montoro, que anava acompanyada de Camarga Sánchez-Camacho, (tan probable que fossin aquests com que eren independentistes) ha servit per a què Jorge Fernández Díaz ens criminalitzés. Aquest home és un incendiari. Sembla que vulgui els incidents, li agraden. S’aprofita que és ministre i que li donen veu per insultar-nos i atacar-nos.
Ell i Camarga Sánchez-Camacho han tornat a dir una gran mentida, amb la seva prepotència, els escortes de la comitiva no van seguir les instruccions dels mossos d’esquadra i es van ficar a la gola del llop, prepotents. Cristóbal Montoro no ho ha fet, ha estat més digne i no ha volgut mentir. Hem vist aquesta setmana que el ministre Fernández Díaz saliva quan es fica amb nosaltres, allibera endorfines. Anava a dir que no s’adona… si s’adona que genera animadversió i que ens provoca.
Mentider quan va acusar Mas i Pujol d’evasors de diners, mentider quan va dir que el tema de la senyora de Terrassa i Navarro era culpa dels sobiranisme, mentider… Vol que reaccionem. És un dels ministres deplorables. Mirem-lo com a una criatura enfadada que rondina.
Prepareu-vos que la setmana vinent, ara que son passades les eleccions, el Partit Popular serà encara més agressiu amb nosaltres. Contra la llengua, contra TVC, contra el nostre model educatiu, en síntesi, contra Catalunya. Ara vénen uns mesos difícils i al setembre inundarem altre cop els carrers amb la nostra gent amb estelades i, alhora, el món sencer ens veurà reivindicar la nostra llibertat.
Com ho hem fet bé, els nostres, Tremosa i Terricabras, enfortits, donaran suport al nostre moviment des de Brussel·les.
Tanmateix, el president Mas necessita de la força de tots aquells que se senten millor al costat d’altres forces. El que no s’havia de fer és votar el Partit Popular, el Partit Socialista o qualsevol d’aquells partits residuals, com Ciutadans o VOX, el de nom de diccionari de llatí, aquests que intentaran que no votem el 9 de novembre (i que no se’n sortiran) i ho vam fer.
No ho oblideu. Els pitjors enemics de les nostres llibertats: Felip V, Francisco Franco i el Partit Popular. I si ho dubteu, mireu quins han estat i són els grans enemics de la nostra llengua.
![imagen[1]](http://elvellblues.blog.cat/files/imagen1.jpg)




