Un mateix concepte pot tenir diferents definicions en un funció de la perspectiva en què s’analitzi. En ple procés sobiranista sovint fem referència a paraules com estat, nació, país o ètnia. Però quin significat tenen? És el mateix en totes les disciplines?
Per contribuir a la reflexió i a partir de la definició lingüística d’aquests termes, el politolèg, Marc Sanjaume, i l’historiador, Antoni Trobat, desgranen els quatre conceptes des dels seus respectius àmbits.
Estat
Lingüístic. Territori que es governa per lleis pròpies, encara que depengui del govern central del país.
Polític. És una forma d’organització política que apareix històricament de la mà de la modernitat. Es caracteritza per la monopolització del poder de coerció i regulació sobre un territori concret. Un cop institucionalitzat exerceix aquest poder sobirà mitjançant l’administració i les lleis. La característica principal respecte les organitzacions anteriors (com ara el feudalisme) és que despersonalitza i despatrimonialitza el poder polític. Posteriorment s’hi van afegint adjectius amb la incorporació de noves funcions i fonts de legitimitat (liberal, democràtic, social, etc.).
Històric. Conjunt d’institucions sobiranes sobre un marc territorial determinat que administren lleis i normes que regulen el funcionament de la societat sobre la que tenen potestat. Sovint consideram que el naixement de l’estat modern és pels volts dels segles XIV-XV amb el final del feudalisme, el sorgiment del Renaixement i la creació de poders polítics més homogenis i centralitzats via les monarquies absolutes. L’estat modern va lligat, també, al debilitament de l’aristocràcia i al naixement d’una classe social que serà determinant pel futur: la burgesia.
Nació
Lingüístic. Comunitat de persones que participen d’un sentiment d’identitat col·lectiva singular, a partir d’una sèrie de característiques compartides en el camp cultural, jurídic, lingüístic o altre.
Polític. Hi ha moltes maneres de definir el concepte de nació: des de l’aproximació essencialista, que pot arribar a defensar-ne l’existència mil·lenària; fins al constructivisme que en pot negar l’existència i afirmar la seva contingència absoluta. Generalment totes aquestes aproximacions admeten que una nació és un grup humà que té unes característiques ‘objectives’ comunes: llengua, religió, història o cultura; i unes característiques ‘subjectives’ també comunes, els seus membres creuen que formen part de la nació i es reconeixen entre ells com a part del mateix grup. Les posicions estatistes solen equiparar les nacions amb les poblacions dels Estats existents o utilitzen el terme com a sinònim d’estat. Mentre que d’altres autors distingeixen l’estat de la nació i consideren que existeixen nacions sense estat, estats plurinacionals o nacions pluriestatals.
Històric. Col·lectivitat humana amb característiques comunes (llengua, cultura, història) que es reconeixen a si mateixes com a membres del mateix grup polític i/o cultural. Nació política i nació cultural no tenen per què encaixar. Tot i que trobam el terme “nació” (del llatí, natio, derivat de nator, néixer) als textos clàssics molt vinculat al concepte d’ètnia, podem considerar que la nació que coneixem avui neix amb la fí de l’Antic Règim i l’inici de la contemporaneïtat. Dos seran els corrents de pensament que teoritzaran i plasmaran la nació conceptualment: el liberalisme, amb la Guerra d’Independència dels Estats Units d’Amèrica (1775-1783) i la Revolució Francesa (1789-1799) com a fonts d’inspiració, basteix un ideal de nació basat en la voluntat col·lectiva, la llibertat individual, el cosmopolitisme i la força de la raó dels ciutadans; per contra, el romanticisme: d’arrel centreeuropea i sostingut per filòsofs alemanys com Herder o Fichte, basa la nació en la llengua, la identitat cultural i les tradicions. De l’hibridació entre aquests dues formes d’entendre la nació moderna, més aportacions significatives d’altres corrents ideològics com per exemple el marxisme o el postcolonialisme, tenim el que avui, a Europa, entenem com a nació política.
Ètnia
Lingüístic. Comunitat humana definida per criteris culturals o lingüístics.
Polític. En aquest cas també hi ha diverses definicions en funció de l’aproximació (essencialisme, constructivisme, etc.). En tot cas, el concepte ètnia sol fer referència a les característiques ‘objectives’ d’un grup humà. Aquestes característiques també varien segons el criteri que adoptem: llengua, religió, cultura o ascendència…Les posicions essencialistes confonen ètnia i nació perquè en tot dos casos l’element que defineix el grup humà és un origen cultural o biològic comú.
Històric. Grup humà amb lligams comuns a nivell cultural, lingüístic, religiós i, quasi sempre, biològic, que el diferencien d’altres col·lectivitats. Els nacionalismes agressius de tipus imperialista, sovint vinculats amb els règims totalitaris del segle XX, han emprat el concepte d’ètnia de forma excloent ja fos per definir l’hegemonia d’uns grups sobre uns altres o per categoritzar-los.
País
Lingüístic. Territori d’una nació, d’un poble.
Polític. És un concepte polisèmic que se sol referir als territoris de les nacions o els estats. En tot cas, a vegades també s’utilitza com un sinònim d’aquests conceptes.
Històric. Forma conceptual per a referir-se de forma indistinta als territoris de nacions o estats. Algunes cultures europees, com la francesa, associen el terme “país” a la proximitat al territori, mimetitzant-lo amb “regió”. A casa nostra, als Països Catalans, “país” ha estat, per als moviments nacionalistes majoritaris dels diferents territoris, la identitat cultural i política que conformen cada un dels diferents subjectes cridats, o no, a constituir la nació catalana.
