Quan diuen «la Constitució ho impedeix» reconeixen que la Constitució és un obstacle per solucionar els problemes
Des que va passar dimarts passat al Congrés , crec que la societat catalana en el seu conjunt entén que l’Estat espanyol definitivament no la reconeix i la nega . El que allí es va dir i es va votar ja és passat , tots hem entrat ja en la següent fase d’un procés que no desapareixerà màgicament . El proper dia 23 d’abril un o dos milions , tant se val , de persones sortiran als carrers d’una ciutat europea per proclamar el seu propòsit col · lectiu , decidir la forma d’Estat sota la qual volen viure .
Aquesta serà la veritable resposta catalana al que ha passat a les Corts , i no el que diguin els partits . Dirigents de partits estatals recorden amb cofoisme els assots que van propinar Ibarretxe quan va portar a les corts seu pla d’autogovern . Crec que Mas hauria d’haver anat a aquestes corts acompanyant els diputats defensors de la proposició de llei del Parlament català , però és comprensible que s’hagi estalviat una previsible humiliació .
El sistema polític actual és una màquina organitzada per destruir la discrepància al sistema polític i ideològic del bipartidisme monàrquic , les veus que molesten la pax espanyola vigent són ofegades quan es pot . Es difondran els talls pertinents de les intervencions i les capçaleres madrilenyes sentenciaran per a tot Espanya .
El que no semblen comprendre els que se senten blindats i amos de l’estat , dins de la seva fortalesa , és que la demanda catalana és una demanda veritablement social , nacional . El poder votar en aquesta consulta no és una reclamació d’aquells partits que van acudir a les corts , ni tan sols és una reclamació nacionalista , és una reclamació cívica . Volen que se celebri aquesta consulta els partidaris d’una solució i els partidaris d’una altra , fins que no van desitjar al seu dia que es plantegés la consulta saben que ara cal poder votar . Cap societat pot acceptar que se l’ ofegui o que la tanquin .
A aquesta reclamació se li ha contestat ensenyant la clau amb que mantenen la porta tancada . La clau que detenen es diu » Constitució» . Rajoy, Rubalcaba i Rosa Díez parlar des d’una mateixa perspectiva , «aquesta » és casa , ho van fer amb auctoritas , invocaven el text constitucional , però en realitat se sentien amb autoritat moral sobre Espanya . Els que hem defensat una altra idea d’Espanya no tenim ja res a fer . Rajoy, a més , va parlar des de la potestas , i els va parlar als representants del Parlament català com si fossin nens dolents , ells i els seus votants . Com era al seu castell i podia , va ser insidiós en acusar a » alguns» , que hi eren presents , de ser perversos , » se les han enginyat per …» , i va ser xulesc fins a l’extrem quan els va dir que ell era qui realment coneixia Catalunya i que l’estimava . Hi ha amors que maten . No tindria per què estimar , la major part dels ciutadans espanyols no l’estimem , només cal reconèixer i respectar als seus ciutadans , però el menyspreu mostrat per ell i el seu partit abans i després d’arribar al Govern fa que aquest llenguatge ara sigui una burla .
Que el sistema polític espanyol vigent pereix per si mateix , no són els bàrbars fora de les fronteres sinó els seus amos els qui ho ofeguen , ho demostra que recorrin a la Constitució com a explicació i disculpa de la seva decisió política . Quan diuen «la Constitució ho impedeix» reconeixen que la Constitució és un obstacle per solucionar els problemes . A hores d’ara ja és igual el que ja no té remei : no té remei que aquest Tribunal Constitucional anul · lés parts de l’Estatut català que tenien importància cabdal i no té remei aquesta votació que diu que la Constitució és una presó per a una part de la ciutadania . Per cert , també ho és per a bona part de la ciutadania que no viu a Catalunya .
D’altra banda, la burla absoluta a la veritat ia la intel · ligència ve que sigui Rajoy , membre d’una organització d’ultradreta que va combatre a aquesta Constitució del 78 , que ara l’esgrima com un tòtem i una clau que tanca les portes sagrades alhora que la lloa i canta la glòria dels que » ens l’hem donat» . Que el garant de la Constitució sigui un polític que no creu en el canvi climàtic però creu , en canvi , en la superioritat d’algunes » estirps » i que el que manté a les persones en un projecte nacional és » la sang» . Aquest és l’estat de coses , aquesta és aquesta Espanya .
Com no queda més remei en el futur , sentirem als polítics que prenguin un avió o l’AVE a Barcelona dir paraules en català , potser des d’ara fins sentim cançons en català a la ràdio i la televisió , potser esbrinem que hi ha escriptors catalans … s’esforçaran a il · lustrar això que els volen molt, però ja és tard per reformar la Constitució . Aquest dimarts passat , 8 d’abril, la van fer definitivament i exclusivament seva. Són els seus amos i pretenen que sigui la presó dels altres , que serem inconstitucionals . delinqüents
