La resistència amb què els diferents governs de l’Estat espanyol han entomat el compromís de publicar les balances fiscals només té una explicació: aquest instrument comptable posa de manifest que el model de finançament no és neutre, sinó que perjudica Catalunya, que és el mateix que dir que perjudica els catalans, que són els que paguen els impostos, segons es complauen a repetir els enemics de les balances.
Però és que, a més, fent una política suïcida, els excedents fiscals no s’inverteixen allà on poden donar més beneficis i aportar més diners a la caixa
comuna, sinó allà on convé als interessos d’alguns polítics. Per afegir la burla a l’espoli, aquesta operació es fa passar com la manera d’equilibrar i vertebrar el territori de l’Estat espanyol
Els diferents governs espanyols han combinat les xifres de totes les maneres possibles, però les matemàtiques, a més d’exactes, són tossudes. Existien abans del PP i del PSOE i, per molts esforços que hi posin, els resultats numèrics són els que són. Al capdavall, Cristóbal Montoro va decidir que, si les balances no donaven els resultats que es volien, calia buscar un altre instrument. Però aquesta pretensió ha topat amb alguns territoris del PP, sobretot amb Madrid.
Es publicaran les balances fiscals, doncs; o això es promet un cop més. També es presentaran els resultats del nou instrument. Potser la xifra final serà més favorable a les tesis dels governs espanyols, però quedarà clar que Catalunya resulta perjudicada en la seva relació amb Espanya. Perquè representa el 25% del seu PIB i rep molt menys a canvi. A menys, és clar, que en el saldo es comptabilitzin també els insults i la catalanofòbia.
acn
