Ahir us explicàvem que el diari portuguès Público havia difós per primera vegada una enquesta sobre la independència de Catalunya, que palesava un suport clar dels lectors a la proclamació d’un estat català. Abans-d’ahir era el Corriere della Sera, un dels dos grans diaris italians, que publicava un article també molt favorable al procés català.
No són dues anècdotes. Aquestes darreres setmanes observem nítidament una reorientació molt positiva de l’opinió publicada mundial respecte de tot això que passa ací. Diaris que mesos enrere eren molt crítics, com el Libération francès, tot d’una han començat a publicar articles elogiosos sobre la forma i les maneres amb què s’ha activat el procés d’independència
.
Tradicionalment, la premsa anglosaxona ja ens era molt favorable –a Madrid encara tremolen per aquell històric editorial del Financial Times–, però l’europea mantenia un recel que es va esvaint a mesura que passen les setmanes. És una gran notícia.
Això no assegura res, és cert, però que l’ambient general siga amable amb nosaltres és imprescindible per a poder fer cara a la fase d’internacionalització del conflicte, que va començar amb l’anunci de la data i la pregunta i que esclatarà amb tota la força el 10 de novembre. La ‘qüestió catalana’ és encara, des del punt de vista administratiu, un afer intern espanyol, però podem dir que ja ha deixat de ser-ho des del punt de vista polític. I la imatge que nosaltres oferim al món és, en aquest sentit, determinant.
La que puguem oferir nosaltres i, ep!, la que oferesquen ells. Que la preocupació evident que hi ha per la radicalització de la política espanyola ens ajuda molt. La imatge negativa que té per a Espanya la nova llei contra l’avortament o l’esperpent organitzat a Panamà amb les obres del canal també juguen a favor nostre. N’hem de ser conscients. Perquè no hem de passar per alt que les percepcions costen molt de construir, però quan són sòlides fan un paper decisiu en la política internacional.
Vicent Partal
