Amb la no resposta, Rajoy vol deixar clar que la carpeta catalana s’obrirà quan ell cregui oportú i, de moment, sembla que continuarà al calaix fins després de les vacances»
La ignorància fa més mal que una mala cara, una negativa o, fins i tot, un insult. És la millor eina per menysprear algú. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ho sap i, entre d’altres motius, per això encara no ha contestat la carta que li va enviar Artur Mas el passat 26 de juliol. Un marge suficient perquè Rajoy pogués respondre abans de preparar la seva compareixença al Congrés pel cas Bárcenas i fer les maletes per anar de vacances a Ribadumia, a Pontevedra.
Els polítics que han protagonitzat negociacions asseguren que el més important és poder marcar el ritme de les converses i les propostes. Tenir la paella pel mànec. Amb la no resposta, Rajoy vol deixar clar que la carpeta catalana s’obrirà quan ell cregui oportú i, de moment, sembla que continuarà al calaix fins després de les vacances. És una manera de voler demostrar que ell estableix i controla l’agenda.
La tesi menys probable és que el president espanyol s’hagi donat un temps per buscar la resposta a ‘Victus’ d’Albert Sánchez-Pinyol. Paradoxalment, el llibre que ha escollit com a lectura estiuenca. Potser vol identificar els punts forts i els punts dèbils de la Barcelona que el 1714 va patir un setge de tretze mesos i un bombardeig de trenta mil projectils. Salvant les diferències entre el moment actual i la guerra de successió, Rajoy potser busca treure alguna lliçó de la victòria de Felip de Borbó que va suposar la fi dels drets i privilegis de la Corona d’Aragó.
De fet, el contingut de la resposta de Rajoy és el menys important. A aquestes alçades, tothom sap quina és la seva posició davant la demanda de celebrar una consulta i no es preveu que hi hagi cap sorpresa. La carta que va enviar Mas no deixa de ser una formalització del pacte CiU-ERC. Però no es tracta d’una qüestió de contingut, sinó de formes.
