Rajoy pot manipular bona part de l’opinió pública espanyola, encara. Ho va demostrar ahir un una de les compareixences de premsa més abjectes de la història. Però té un problema a la resta d’Europa. Com a mostra, l’article de The Economist d’ahir mateix, en què aquest influent setmanari britànic es demanava com podia ser que els espanyols acceptassen tanta corrupció sense fer res.
La dificultat principal la tindrà a Europa, per això. És cert que per una banda hi ha molts governs europeus contents del fet que el PP tinga una majoria parlamentària estable. Però per una altra els fets actuals són massa, diguem-ho així, espectaculars per a no ser tinguts en compte.
La credibilitat de Rajoy al consell europeu és sota mínims. Molt sota mínims. Perquè, quina confiança es pot tenir en un president mentider, corrupte, manipulador i acorralat? Amb tot això que Bárcenas aboca sobre la taula del jutge, Rajoy no ha d’estar preocupat tan solament per les conseqüències polítiques, sinó també per les penals. Encobriment i obstrucció a la justícia pot arribar a significar quatre anys de presó. Poca broma.
No sé si l’oposició local, local d’allà i local d’ací, trobarà la manera adequada de fer caure Rajoy. No sé si el tombaran Pedro J. Ramírez i Luis Bárcenas a base de revelacions espectaculars i, efectivament, xantatges. Però sí que sé que els socis europeus no tindran tanta paciència amb Rajoy com sembla que tenen els ciutadans de l’estat espanyol. Perquè, malgrat la propaganda, la situació continua essent molt perillosa. A Brussel·les protesten perquè el seu govern no fa res i l’economia continua penjant d’un fil. A Itàlia ja es van desfer de Berlusconi quan allò no s’aguantava. Per què ara no?
PD. Nosaltres, a la nostra. O siga, el referèndum o la proclamació…
