Ernest Maragall congrega el conseller Mascarell, un membre de l’executiva del PSC, Bernat Joan, Cardús i Requejo en defensa de la proposta
El catalanisme polític es comença a moure per intentar assolir una candidatura unitària per a les eleccions europees del 25 de maig del 2014. Promogut per l’exconseller socialista Ernest Maragall, president ara de Nova Esquerra Catalana, aquest vespre s’han reunit per donar suport a la proposta dirigents tan diversos com l’actual conseller de Cultura, Ferran Mascarell, l’exeurodiputat per ERC Bernat Joan, el membre crític de l’executiva del PSC Fabián Mohedano o els intel·lectuals Salvador Cardús, Ferran Requejo i Antoni Segura. També hi havia d’assistir Ramon Tremosa, eurodiputat per CiU, però un retard aeri li ho ha impedit. Tots ells han fet explícit que estan a favor d’aquesta hipotètica candidatura, tot i admetre la dificultat que es pugui realitzar.
L’acte, que ha congregat unes 150 persones a la seu del Parlament Europeu a Barcelona, ha fet gala d’una transversalitat fins ara inèdita. El bon funcionament a Brussel·les del trio format per Tremosa, Oriol Junqueras (ERC) i Raül Romeva (ICV), amb col·laboració en alguns aspectes amb Maria Badia (PSC), ha estat destacat pels conferenciants com un primer pas per aprofundir en els mínims comuns denominadors de les formacions i poder presentar-se plegats l’any que ve amb el concepte de l’Estat propi d’eix central. El manifest Junts a Europa (juntsaeuropa.cat), propugnat per Ernest Maragall i que fa una crida tant a partits com a entitats de la societat civil, ja ha rebut un miler d’adhesions en menys d’una setmana.
Ferran Requejo
“La unitat és difícil, però no impossible. En circumstàncies excepcionals com les actuals la solució de la unitat seria vàlida. Donaríem un missatge clar a Europa”, ha afirmat Mascarell, en referència a l’anhel català. “Hauríem d’explicar què proposem per resoldre Espanya i què volem aportar. Europa necessita que Espanya es refundi. Sense Catalunya, l’Estat espanyol pot funcionar. I Catalunya com a Estat propi hem de dir que som una solució i no un problema pel Sud d’Europa”, ha indicat el dirigent del govern. Al seu torn, Maragall ha demanat no desaprofitar l’oportunitat perquè, ha dit, aquestes eleccions europees són un “regal” pels catalans i que si Espanya pogués les desconvocaria.
Mohedano, en territori que no agrada a Navarro
Pel seu cantó, Mohedano ha defensat la proposta unitària a títol personal, però ha afegit que el corrent crític amb la direcció del PSC al qual pertany, Avancem, encara no s’ha posicionat. Mohedano, que en principi no havia de parlar, ha fet un elogi encès del dret a decidir, “que és un dret polític, però sobretot democràtic”, desmarcant-se del recent pacte del seu partit amb el PSOE signat a Granada. Bernat Joan, curt i a barraca, ha subratllat la imatge de “força” que donaria un “bloc català” a Europa demanant que Catalunya pugui decidir per ella mateixa.
Requejo ha exposat que la idea unitària és molt positiva perquè “prioritza el projecte de país per sobre del de país”. “I això ha passat poques vegades”, ha dit. El conegut catedràtic de ciència política ha explicat que aquesta possible candidatura seria un bon indicador de cara a futures fites respecte a l’índex de participació a la resta de l’Estat. Requejo ha recordat que les eleccions europees tenen una participació cada cop més baixa. Cardús és qui ha mostrat més optimisme sobre la possibilitat d’un acord i ha incidit, sense donar noms, que això també faria de “dic de contenció” per altres hipotètics candidats que no estiguessin en la línia comuna.
