Transformar el socialisme català en una versió ‘light’ de Ciutadans és una mala notícia per al país i per al partit de Joan Reventós
El PSC corre risc d’escissió. Des de fa dies a la formació socialista s’està congriant una tempesta de grans proporcions. L’exministre Celestino Corbacho i l’excap de comunicació de José Montilla, Toni Bolaño, no paren de convidar dirigents del sector catalanista a abandonar el partit. No se salva de la pressió ni el president del grup municipal del PSC a Barcelona, Jordi Martí. Els durs parteixen de la base que el projecte socialista s’ha de tancar a l’independentisme i ha de formar una pinya comuna amb el PSOE.
El primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha segellat aquesta via amb el pacte denominat federal entre el partit català i l’espanyol. El cap de setmana vinent farà un pas mes quan previsiblement quedi arraconat el compromís de negociar un nou protocol amb Ferraz que havia de permetre al PSC votar diferent del PSOE al Congrés. El socialisme espanyol no ho ha permès i tot indica que Navarro s’hi ha subordinat, malgrat que aquest va ser un acord del darrer congrés del PSC.
No és d’estranyar que apareguin manifestos i els diferents sectors catalanistes s’estiguin organitzant en un Agrupament Socialista de Catalunya al marge de l’estructura del partit. Navarro els està empenyent cap a fora del PSC, i bé que s’han de defensar. Però transformar el socialisme català en una versió ‘light’ de Ciutadans és una mala notícia per al país i per al partit de Joan Reventós.
