«No només no aporta cap guany a Catalunya sinó que se situa en l’òptica de l’Estatut arranat amb la sentència del Tribunal Constitucional»
El pacte entre el PSOE i el PSC és l’acord més incomprensible que mai ha fet un partit català amb un partit espanyol. No només no aporta cap guany a Catalunya sinó que se situa en l’òptica de l’Estatut arranat amb la sentència del Tribunal Constitucional.
L’acord en cap moment parla de Catalunya com a nació, seguint el sostre marcat que la sentència, i no aporta cap novetat significativa en el cafè per a tots. Dir-li a això aposta federal és dir molt de la impossibilitat de transformar Espanya precisament en una federació.
És evident que el PSOE andalús, el que talla el bacallà en el socialisme espanyol, ha vetat totalment aquesta possibilitat. El PSOE tampoc ha acceptat el dret a decidir dels catalans i la celebració d’una consulta, que era el punt central que hauria d’haver reivindicat el PSC perquè és hores d’ara la demanda transversal a Catalunya.
Els socialistes catalans insisteixen que s’ha reconegut l’ordinalitat en el finançament, un aspecte tècnic que va ser molt debatut durant la negociació de l’Estatut. Però ni això. El redactat és ambigu i no és cert que l’estableixi. Simplement descriu la jurisprudència alemanya. El motiu pel qual Pere Navarro ha acceptat un pacte tan negatiu és un total misteri.
