«Tot plegat recorda el que va succeir en els mesos finals del govern de Felipe González als any 90»
Espanya està patint una crisi institucional profunda, que tindrà importants conseqüències. La corona pateix el cas Urdangarín, en una situació sense precedents. Dos sectors del PP s’estan enfrontant en guerra oberta destapant suposats casos de corrupció interna del partit del govern, i se’n fan ressò els dos principals diaris de Madrid defensant posicions contraposades.
A Catalunya han aparegut els casos ja coneguts, tot i que alguns d’ells -no pas tots- cal atribuir-los a la guerra bruta per intentar frenar el procés sobiranista. Un fet aquest que demostra un altre element de la crisi institucional espanyola: el mal ús de les investigacions policials.
Entre els polítics catalans està estesa l’opinió que els escolten les converses per telèfon, i alguns ho viuen amb veritable psicosi. Tot plegat recorda el que va succeir en els mesos finals del govern de Felipe González als any 90, quan es va produir una decadència semblant, tot i que amb alguns matisos.
Aquella no va tocar gaire res de Catalunya ni de la monarquia, però en canvi va aparèixer el terrorisme dels GAL i va quedar tocat des del Banc d’Espanya al fons dels orfes de la Guàrdia Civil. Llavors va entrar en crisi el felipisme que governava des del 1982, i ara en canvi ha entrat en crisi definitiva el model de la transició.
Les crisis institucionals només es resolen amb alguna mena de ‘tabula rasa’, i caldrà veure quina serà aquesta vegada. L’estira-i-arronsa per quina sortida s’imposarà també forma part de la guerra oberta que hi ha aquests dies en els ‘mentideros’ de Madrid. I aquest cop Catalunya també ha entrat en el tauler de joc.
