El govern espanyol es fa el desentès davant el procés sobiranista de Catalunya. O bé s’escuda en el discurs d’aplicar la llei (a l’estil autobus davant la porteria com una defensa italiana de futbol) o bé cau en l’exabrupte.
Tot plegat és una estratègia fracassada des del seu punt de vista. No fa ni el mínim gest cap a Catalunya i només mostra agressivitat, i per tant solidifica l’independentisme. Però no variarà.
Espanya és així i sempre ha actuat d’aquesta manera, amb una inflexibilitat que amb el pas dels segles li ha fet perdre bous i esquelles. Aquesta manera de fer la transcriu mil·limètricament la premsa espanyola, que respon a aquest ADN d’aristòcrata decadent segons el qual negociar és cedir vergonyosament.
Els titulars i les tertúlies sempre utilitzen aquest mateix ressort, que hores d’ara ja resulta còmic i tot. «Frankfurter Allgemeine Zeitung» en canvi ens ha tractat aquest cap de setmana d’una manera molt diferent, i aplica lògica en les seves anàlisis.
El diari més influent d’Alemanya ha fet un reportatge sobre el procés independentista de Catalunya i s’ha entrevistat amb rectors d’Universitat, degans d’Economia, dirigents d’entitats culturals, i petits empresaris de barriada, a més de parlamentaris. És la diferència entre l’Espanya cada dia més tancada i l’Europa oberta.
