Amb agressions i manipulacions, la premsa espanyola, el govern i les institucions de l’Estat, també una bona part de l’opinió pública, pretenen passar pàgina
L’aspiració que es concreta de manera obstinada, una vegada i una altra a Catalunya, a favor d’un dret tan primari que l’entendria qualsevol ésser viu igualment primari, només obté com a resposta externa agressivitat o manipulació. Agressiva va ser ahir la resposta del diari El Mundo quan qualificava el Concert per la Llibertat de “deliri sobiranista”. Quan el seu editorial demanava als “nacionalistes” catalans que deixin de “jugar amb foc” per “inflamar l’ànim de les masses amb unes expectatives que mai podran assolir perquè la independència de Catalunya és inviable.
Una manipulació que tard o d’hora es girarà contra els seus promotors”. Això és un to amenaçador. I explicitar-ho no converteix qui ho fa ni en “excloent” ni en “victimista”. Potser sí en víctima. La diferència que marca el sufix és perversa. Totes les víctimes són victimistes?
Manipuladora va ser també ahir la portada del diari La Razón quan proclamava el desconcert que s’havia escampat ahir per Catalunya ja que “ni Artur Mas ni Josep Antoni Duran i Lleida” havien assistit al concert. El segon no havia anunciat que ho faria. Sí que hi era, però, Joana Ortega. El primer celebrava la boda de la seva filla. Hi era el seu govern gairebé en ple. Manipulació obsessiva, persistent, aquesta, que pretén sempre convertir l’anècdota en categoria desviada per adulterar-la o deslegitimar-la. Que centra el focus en un contenidor cremant i obvia un milió de manifestants.
Amb agressions i manipulacions, la premsa espanyola, el govern i les institucions de l’Estat, també una bona part de l’opinió pública, pretenen passar pàgina. Convèncer fins que no calgui vèncer. Desprestigiar i cansar. Cada una de les agressions i cada una de les especulacions es repeteixen fins a convertir-se en un manual que sap tothom. “Prehistòrics, violents, antidemocràtics, aldeanos, excloents, nacionalistes, il·luminats, nazis, deslleials, desagraïts, egoistes, anticonstitucionals, hijoputas, poc europeus…”. Aquesta és només una part del catàleg de les unes i les altres. Si la majoria dels catalans i dels seus representants polítics són això, per què tanta insistència a mantenir-los units a la força? No es mereixen l’orgull de ser espanyols, que proclama l’altiu encara Mariano Rajoy. No es mereixen ni l’agressió ni l’insult ni la manipulació.
Creguin-ho, senyors agressors i manipuladors, no paguen la pena. Deixin-los anar. Els fan més nosa que servei.
