Té caràcter i s’hi resistirà, però la carrera política d’Alícia Sánchez-Camacho ha entrat en declivi de forma definitiva. El PP té massa problemes com per aguantar una delegada a Catalunya qué té una gravació pendent que no se sap ni quan es farà pública ni en quines dosis. A més, tots els rumors coincideixen a afirmar que el contingut de la conversa podria arrossegar algun altre personatge important del primer nivell del PP.
A més i en paral·lel, el PP català té unes perspectives electorals pèssimes. La darrera enquesta del CEO fa perdre al partit de Sánchez-Camacho entre cinc i sis escons, deixant-lo com a cinquena força del Parlament, per sota d’ICV i a ben poca distància de Ciutadans. El panorama és desastrós per al partit que governa Espanya amb majoria absoluta.
El cas és que el mapa polític català comença a tenir molt poques vies de connexió amb l’equivalent espanyol i, de fet, el PP està perdent fins i tot la capacitat de ser la referència de l’espanyolisme a Catalunya, que està passant a mans de Ciutadans amb una rapidesa increïble. En aquestes condicions, un altre canvi de lideratge -inevitable, d’altra banda- en el PP català pot portar-lo a la irrellevància. Agradi més o agradi menys, Ciutadans no serà mai un partit estranger. El PP, potser sí.
