Imposar a cop de talonari. El decurs de qualsevol nació la marquen avui en dia dos elements fonamentals, la voluntat dels seus membres i els diners dels que disposen. Doncs bé, ahir es va reunir el Consell de Política Fiscal i Financera on es van acordar els objectius de dèficit pels pròxims anys. Segons va anunciar el ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, s’aplicarà un objectiu de dèficit fiscal asimètric a les comunitats autònomes.
Una xifra que amb tota probabilitat no arribarà a ser del dos per cent per a Catalunya, tal i com pretenien republicans i convergents. En concret el llindar global es situarà en el 1’3% del PIB, sis dècimes més del que en un principi s’havia anunciat. Aquesta mesura ha comptat amb el vot a favor dels territoris governats pels populars, mentre que Catalunya, Canàries, Andalusia i Astúries hi ha votat en contra. Per la seva banda, el País Basc i Navarra, beneficiaris del concert, s’han abstingut.
Més enllà del constant traspàs de les responsabilitats de l’estat a les comunitats en matèria econòmica, Montoro ha condicionat la flexibilització d’aquest dèficit a la reforma de les administracions. És a dir, o les autonomies eliminen organismes o no s’ampliarà el marge. El xantatge per fer complir normes que no són taxatives sinó optatives és evident. Òbviament, qui té la mà a la caixa mana.
L’ofec econòmic de Catalunya pot ser l’última arma que utilitzaria el govern central per sotmetre’ns a la seva voluntat. És per això, que l’estructura d’estat que més ens urgeix és la hisenda pròpia. Potencial en tenim, ara només ens falta ser prou valents per canalitzar-lo.
