L’enquesta que ahir va fer pública el CEO, si és fiable, reflecteix que el catalanisme és capaç d’eixamplar la seva influència política més enllà de les seves fronteres tradicionals. Fins ara, l’adició del que representaven CiU i ERC sempre ha donat -més o menys- els mateixos resultats finals. Però ara la suma de CiU, ERC i CUP dóna, per la franja alta de la forquilla, fins a 82 diputats, una xifra mai assolida en cap elecció anterior. Això, sense comptar els 13/14 escons que ICV aporta a la voluntat de convocar un referèndum.
Per l’altra banda, l’unionisme es residualitza. Fins i tot sumant-hi el PSC en bloc i en la franja més alta de les variables, els partidaris d’Espanya es queden en 42 diputats, perdent-ne sis en relació als resultats actuals. Un autèntic desastre que ha de tenir a veure amb el fet que PP es limita a defensar la immobilitat i el PSC navega per una utopia federalista constantment ridiculitzada, tant des de Madrid com des de Barcelona.
Així doncs, el fet que el catalanisme hagi clarificat posició i estratègia no el condueix a la minorització electoral, sinó al creixement i l’hegemonia política. En canvi l’unionisme no aconsegueix sortir d’un parany diabòlic: Negar les urnes està clar que els porta a la derrota però, en sentit contrari, fer campanya pel no legitimaria la consulta… Justament així van perdre un imperi
