Experiments a les europees?

Es veu que en Vidal-Quadras, ara mateix vicepresident del Parlament europeu, no duu gaire bé la idea que el seu partit –el PP- no el deixi presentar a les pròximes eleccions al Parlament europeu, la pròxima primavera de 2014. Per això, hi ha qui apunta que està preparant una formació política a la dreta del PP (per tant, extrema dreta i, coneixent la trajectòria del personatge, també d’extrema Espanya) per veure si pot traure’n tallada.

És evident que, abans de les properes eleccions al Parlament europeu, els partits polítics no faran moviments ni canvis de cara a futurs lideratges o a la prefiguració d’aliances. La majoria, enmig de la incertesa i de les incògnites, prefereixen esperar i veure què passa. Les enquestes auguren un declivi del bipartidisme, i un augment de formacions polítiques al marge de les dues amb més vots a l’Estat. Així, tot sembla indicar que creixerà significativament UPyD (quina por !), que també creixerà notablement Izquierda Unida (uf!), i que d’altres opcions també podrien “marcar” en aquestes eleccions, encara una mica atípiques.

En aquest context, un grup de catalans amb n’Ernest Maragall al capdavant proposen una candidatura unitària del catalanisme, per mostrar força davant Europa. Estic convençut que donaria és força al procés que s’ha iniciat al Principat de Catalunya i que, alhora, podria servir per mostrar a Europa la voluntat constructiva dels catalans en relació a la Unió Europea.

Ara bé, si els partits polítics esperen les europees per treure conclusions en relació a les futures eleccions municipals (i autonòmiques, a les Balears o al País Valencià), crec que van ben errats d’osques. Les eleccions al Parlament europeu són encara tan atípiques que permeten que sorgeixin formacions polítiques en pla flamarada, i després aquestes mateixes formacions desapareixen a nivell regional o local. Per tant, constitueixen un mal indicatiu per al moviment polític en marxa. Els que s’emmirallaven en Beppe Grillo i els seus ja han vist com es pot passar d’un vint-i-tants per cent de vots a un cinc per cent en a penes un parell de mesos.

Quant a El Vell Blues

Però hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa, perquè seguíssiu el recte camí d'accés al ple domini de la terra.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Independència i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *