L’economista revela que la nova campanya del PP sobre les pensions a Catalunya és fal·laç i amaga dades
L’economista Xavier Sala-i-Martín ha desplegat un conjunt d’arguments desarmant la segona entrega de la campanya del Partit Popular “Dret a Saber” contra la independència de Catalunya.
En aquest segon cartell del PP hi apareix la frase “La Seguretat Social a Cataunya al 2012 va tenir un dèficit de 3.770 milions d’euros”, i afegeix: “Catalunya és la segona comunitat més deficitària d’Espanya”. Davant d’aquesta sentència, el professor de la universitat de Columbia, ho desmenteix amb xifres a la mà. Afirma que “si Catalunya no és viable perquè la seva seguretat social va ser deficitària al 2012, Espanya encara és menys viable perquè el seu dèficit era de 23.301 milions el mateix any!!!”.
L’economista critica que bona part de l’argumentació del PP en contra d’una possible independència de Catalunya reposa en lligar la viabilitat d’un país amb el dèficit de la seva seguretat social en un any particular. Sala-i-Martín afegeix que el cartell perd més credibilitat quan les xifres reflecteixen només un any de crisi: “A Catalunya i a Espanya, i en la mesura que la crisi és transitòria, el fet que un país tingui dèficit de la Seguretat Social no té res a veure amb la sostenibilitat a mig i llarg termini”.
Per saber si el sistema de pensions és factible a la llarga s’ha d’ampliar la lent i “mirar el saldo a més llarg termini”, explica l’expert Sala-i-Martín, mentre convida a consultar les dades compreses entre els anys 1995 i 2008. Durant aquest període, Catalunya va sumar superàvits per un valor de 28.168 milions d’euros. Això significa que “si Catalunya hagués estat independent d’ençà de 1995, hauria acumulat uns estalvis de 28.168 milions d’euros per afrontar els dèficits que comporta la crisi”.
L’economista conclou l’article valorant que amb la publicació d’aquest cartell ens el qual s’oculten “els superàvits de la seguretat social catalana entre 1995 i 2008 per fer veure que la seguretat social catalana no és sostenible, ja no és un error conceptual sinó que és pura deshonestedat intel·lectual”.
