Es diu molt de si els catalans van de forma descoordinada i amb tensions cap a la consulta, però cada dia està més clar que els qui van fets un embolic són els espanyolistes
N’hi ha com Aleix Vidal Quadras que no paren de demanar intervencions militars o policials, la darrera per impedir la col·locació d’urnes per celebrar la consulta. Cal passar còpia de forma sistemàtica de totes les declaracions que fa el vicepresident del Parlament europeu a les institucions europees, on és impossible que acceptin el seu tarannà antidemocràtic.
Després el govern espanyol fa parlar sobretot respecte als catalans al ministre d’Afers Exteriors, José Manuel García Margallo, cosa que realment és curiosa i crea un precedent digne d’aplaudir.
L’únic argument que presenten des del govern espanyol és el de la Constitució, per negar-se a negociar la convocatòria de la consulta. Però al cap de poques setmanes ens trobem que Alícia Sánchez Camacho comença la campanya pel No, tal com fa, amb discussió interna, el PSC de l’Hospitalet. I els aparells de l’Estat finalment analitzen malament la realitat catalana, i es dediquen a intentar enderrocar el president Artur Mas per terra, mar i aire amb algun suport local.
Però llavors el que està creixent no és pas el vot al PP i al PSC, sinó el vot a Oriol Junqueras. Seria per arrencar a plorar si un és unionista.
