Interessant cerca bibliogràfica de Marcel Mañé: Espanya va ser des de temps dels romans la denominació geogràfica dels territoris de la península ibèrica, malgrat això, el primer Rei que es va autoanomenar “Rey de España” va ser l’italià Amadeo I el 1870.Tots els anteriors s’ anomenaven a si mateixos reis de Castella més una llarga llista de territoris que anaven guanyant o perdent.
Fins al rei Fernando VII, les numeracions són les de Castella. La reina Isabel II s’apropià de la numeració del regne de Castella, pretenent que el regne de les Espanyes era l’únic regne continuador del regne de Castella. El rei Alfonso XII i el rei Alfonso XIII s’apropiaren de la numeració del regne de Castella, pretenent que el regne d’Espanya era l’únic regne continuador del regne de Castella.
No hi ha cap dubte de que la mentalitat política actual no ha canviat i segueix essent castellana. En un Estat de nova constitució, segons els entesos en el tema, l’hipotètic futur Rei Felipe s’ hauria d’ anomenar Felipe I de España i no Felipe VI, o sigui el sisè Rei Felipe de Castella i tristament successor de Felipe V.
En el seu estudi Mañé conclou que s’anomenen reis (o reines) de Castella fins a 14 monarques ( des d’Isabel la Catòlica fins a Fernado Vll). Ells mateixos trien el seus propis títols lliurament en documents oficials que mostra.
S’anomena rei de les Espanyes i de les Índies només José I ( el germà de Napoleó). S’anomena reina de les Espanyes Isabel II.
I finalment només 4 s’anomenen reis d’Espanya (Amadeo I, Alfonso XII, Alfonso XIII i Juan Carlos I)
Espanya com entitat política només té 143 anys ( molt menys que Catalunya, els Estats Units de Nord-America o la majoria de països sud-americans com Argentina, Xile, Perú…)
