A falta d’una metàfora millor, he batejat aquest truc com a efecte sístole diàstole (ESD). Consisteix a agafar la declaració d’un polític, elevar-la a titular a quatre o cinc columnes i després, a dins, anar rebaixant el vi -un got d’aigua a cada paràgraf- fins que el text acaba reconeixent que aquella frase no tindrà cap translació en allò que en diríem el-món-real.
Això és el que ha passat amb la proposta de Pere Navarro d’eliminar el concert basc. No cal ser un expert politòleg per deduir que la sol·licitud té tants números de prosperar com la que va fer mesos enrere per demanar l’abdicació del rei: zero.
Tot i així, els diaris s’enganxaven al tema. Subtítol d’El País : «El PSC demana eliminar de la Constitució el sistema de concert». Sístole. Però, a dins del text, a l’última columna, el diari -fidel guàrdia rubalcàbica- desinfla el tema: «La proposta de Navarro sobre l’eliminació del concert basc no va tenir cap acceptació en el PSOE». Diàstole, i tal dia farà un any.
Un altre exemple. La Vanguardia , en portada: «El PSC agita el debat sobre la insolidaritat de la quota basca». Sístole. Primer paràgraf: «Pere Navarro va obrir la capsa de Pandora…» Extrasístole! En canvi, al paràgraf novè posen una declaració d’Elena Valenciano que diu que simiribonanit però que no n’hi faran cas. Diàstole. La temuda capsa de Pandora, vuit paràgrafs després, ja és només una lleu brisa que reconforta el lector, en passar la pàgina.
